Aquest matí, tan bon punt m'he llevat, he tingut un ensurt immens: a casa no hi havia corrent.
D'entrada he pensat que en Puigcercós tenia molt més poder del que jo em pensava, perquè no només havia curtcircuitat la Marina, sinó que ens podia fer saltar els ploms...
Feliu Ventura ja ho deia a Que no s'apague la llum: «El que ens queda per fer / ho hem de fer entre els dos / amb la unitat de paraules i acords», i això ara queda molt lluny.
"La llibertat viu lluny d'aquí, i això és l'exili", frase d'El rei Lear, de W. Shakespeare, la podríem aplicar al congrés que aquest cap de setmana ha tingut lloc prop del mar. Una pena.
D'entrada he pensat que en Puigcercós tenia molt més poder del que jo em pensava, perquè no només havia curtcircuitat la Marina, sinó que ens podia fer saltar els ploms...
Feliu Ventura ja ho deia a Que no s'apague la llum: «El que ens queda per fer / ho hem de fer entre els dos / amb la unitat de paraules i acords», i això ara queda molt lluny.
"La llibertat viu lluny d'aquí, i això és l'exili", frase d'El rei Lear, de W. Shakespeare, la podríem aplicar al congrés que aquest cap de setmana ha tingut lloc prop del mar. Una pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada