Marroc (VIII i darrer)

Enceto el darrer post relacionat amb les vacances.
Després de trobar-nos, a les nou del vespre, amb en Domènec i l'Albert, que acabaven d'arribar a Marràqueix per a fer el Toubkal (4.167metres) –cosa que van aconseguir al cap de tres dies, segons l'SMS que ens van enviar–, passejàrem tranquil·lament per Marràqueix, i ens vam haver d'esperar –cosa estranya?– més de quatre hores a l'aeroport de Casablanca, perquè l'avió que ens havia de portar a Barcelona anava amb retard –i rebre aquesta notícia pocs dies després del greu accident que hi va haver a Barajas, us asseguro que no va fer gens de gràcia a ningú.
Marroc, un país per veure, per trepitjar i per conèixer.

Però a casa, un cop arribats, tens una sensació de benestar...

Marroc (VII)

Els darrers tres dies vam estar a Marràqueix. La prima tarda vam endinsar-nos fins al bell mig de la Medina, amb tots els encants i desencants de la famosa plaça Jmma el Fna, vam arriscar la vida travessant els carrers que ens portaven de l'hotel al centre, i vam gaudir d'un passeig matinal pels carrerons on hi ha els diferents souks, els barris artesans.
Vam fer una sortida cap a la vall d'Ourika, situada al sud-est de Marràqueix, una vall plena de petits poblets, força artesans, situats al costat d'un riu, el darrer poble dels quals és Setti Fatma, des d'on pots començar el camí que et porta a la primera de les cascades d'aigua, que es converteix en una lloc de peregrinació i de diversió. Tot i que n'hi ha set de força grans, nosaltres amb la caminada que vam haver de fer fins a la primera, ja en vam tenir prou.
Allà tothom hi puja de totes maneres, amb nadons al cap, al coll, gens preparats per caminar, gent gran... Sort en tens de les mans que et van ajudant a pujar i dels que s'esperen quan baixes. No havíem vist res semblant!
Mentre refèiem el camí de tornada a Marràqueix, vaig rebre un SMS d'en Domènec, on em deia que li sonava que jo havia de ser al Marroc per aquells dies i m'anunciava que ell arribava a Marràqueix a les vuit del vespre. Es veu que tenia intenció de fer el Toubkal (4.167 metres).
Vam quedar a la plaça de Jmaa El Fna, davant del Cafè de França, a les nou del vespre, i vam sopar plegats.

Marroc (VI)

La kasba Aït Benhaddou és preciosa. Mentre esmorzàvem a l'hotel, la vèiem a l'altra banda del riu, tota esplèndida. La Unesco l'ha declarada patrimoni de la humanitat i n'està refent les parts mes malmeses.
A la seva banda dreta vèiem una part que no s'adequava gens a tota la resta i ens explicaren que eren els nous escenaris que havien anat preparant per poder-hi rodar, d'aquí a pocs dies, The prince of Persia.
Actualment, a Aït Benhaddou encara hi viuen quaranta-tres famílies.
A primera hora de la tarda vam pujar fins a la part més alta de la kasba, recorrent els carrers estrets i passant just per davant de totes aquelles parades i paradetes que, estratègicament, tenen muntades perquè t'aturis, tant si vols com si no.
A la nit, per més que ens hi esforcéssim, no hi havia manera de veure la silueta de la kasba. Res, tot era a les fosques, com si dins la kasba el món sencer s'hagués aturat. Només sentíem, de fons, alguna cançó; semblava que algú tenia quelcom a celebrar, com nosaltres.
Aquí vam tornar a coincidir amb les famílies de Granollers i de Sant Andreu, i vam poder celebrar tots junts l'aniversari d'en Jaume.

Com a curiositat, la porta d'accés d'aquesta kasba és la que en Michael Douglas travessava amb una avioneta a la pel·lícula The jewel of the Nile.

Marroc (V)

Després de recórrer la vall del Dades i la vall de les roses –altre cop, direcció a Ouarzazate, que és on començàrem el viatge–, ens aturàrem al palmerar de Skoura, on molt a prop vam poder veure una de les kasbes més imponent, la kasba d'Amerhidil, al costat d'un riu totalment sec.
Pels volts del migdia, vam visitar una kasba –molt abans d'arribar a Aït Benhaddou– on aquests propers dies s'hi començarà a rodar una pel·lícula, de producció anglesa, titulada The prince of Persia, tot i que després vam poder comprovar que a Aït Benhaddou també havien preparat alguns decorats per enregistrar-hi algunes escenes.
Es veu que la zona propera a Ouarzazate és molt propensa a gravacions de pel·lícules, i la veritat és que després de veure el paisatge no m'estranya gens. Tenen, sense esforçar-se gaire, uns elements reals que no cal retocar gaire. Segons el nostre guia, cada any hi ha cinc produccions cinematogràfiques, i de les grosses, i l'existència d'uns bons estudis cinematogràfics, com els Atlas Films Studios, faciliten aquest fet.
Algunes de les pel·lícules que s'han rodat a la zona –i d'algunes de les quals vam poder-ne trepitjar els decorats– són: Lawrence of Arabia (1962), de David Lean, amb Peter O'Toole, Omar Sharif i Anthony Quinn; Jesús de Nazareth (1977), de Franco Zeffirelli, amb Robert Powell i Anne Bancroft; The jewel of the Nile (1985), amb Michael Douglas i Kathleen Turner; The last temptation of Christ (1988), Martin Scorsese, amb Willem Dafoe i Harvey Keitel; The sheltering sky (1990), Bernardo Bertolucci, amb Debra Winger i John Malkovich; Kundun, de Martin Scorsese (1997); The mummy returns (1999), de Stephen Sommers, amb Brendan Fraser, Rachel Weisz i John Hannah; Gladiator (2000), de Ridley Scott, amb Russell Crowe; Astérix & Obélix: mission Cléopatra (2002), d'Alain Chabat, amb Gérard Depardieu i Jamel Debbouze; Kingdom of Heaven (2005), de Ridley Scott, amb Martin Hancock i Michael Sheen; Alexandre Magne (2008), d'Oliver Stone, amb Colin Farrell, Angelina Jolie i Anthony Hopkins; The Ten Commandments (2006), de Robert Dornhelm, amb Omar Sharif, Dougray Scott i Mia Maestro; Babel (2006), d'Alejandro González, amb Brad Pitt i Cate Blanchett, i ara The prince of Persia.
La kasba d'Aït Benhaddou mereix un post apart.