La meva contribució a la crida que la Institució de les lletres Catalanes (@lletres) ha fet per recordar Josep Maria de Sagarra a twitter.
“6 de gener de 1942
Aquest vespre hem estat a can Manuel Serra, on he portat en Sagarra, que ha llegit la traducció de l’Otel·lo. Per compte d’un tal senyor Martí –que jo no conec, i a qui li diuen “dels ferros”–, tradueix ara, successivament, tota l’obra teatral de Shakespeare, i el que ell li’n paga, li permet de viure. La traducció és magnífica. Ens diu que, dintre de la major fidelitat possible, l’ha enfocada de cara al teatre, és a dir que no pretén fer unes traduccions literals o erudites, ni tampoc estrictament literàries, sinó unes traduccions que puguin ésser representades, que s’aguantin a dalt de l’escenari.
29 de juliol de 1942
Avui he anat a fer tertúlia, havent sopat, a can Sagarra; ben acollit, com sempre. Em parla de la traducció de Shakespeare, que segueix endavant. Llegeix fragments de La tempestat, excel·lents; hi ha alguna descurança de forma, però diu que encara ho ha de repassar. Parlem també de coses a fer en aquest país. Ell és escèptic, però sent els problemes.”
Del passat quan era present, I
Dietari de Maurici Serrahima
Edicions 62
