XV Diada castellera (Mataró, 7 de novembre)

Fa unes poques hores que s’ha acabat la XV Diada Castellera a Mataró. De fet, si paro bé l’orella –el pati de la residència de Sant Josep és a l’altra vorera del carrer de casa– encara sento els càntics que la colla castellera dels Capgrossos deixen anar, després de l’àpat de comiat de la temporada.

La diada ha anat molt bé: Capgrossos, 3d9f, 4d9f i 5d8 (o sigui, tripleta màgica, que tot i que enguany ja s'havia fet, a Mataró no es veia des del 2008); els castellers de Sants, 4d8, 2d8f i 7d7; i els Marrecs de Salt, 5d7, 2d7 i un espectacular 3d7 aixecat per sota, perquè hi ha hagut un casteller que se les ha vist magres, aguantant tot el castell amb l’esquena ben torta (si voleu veure fotografies, en Pere Xargayó les ha piulades totes).

Després de sis dies, les frases més repetides a plaça era: ‘Jo encara estic al núvol’, ‘encara no m’ho crec’, ‘no toquem de peus a terra’, ‘el silenci de la plaça de Vilafranca és espectacular’. No calia dir gaire cosa més, perquè qui més qui menys sabia que tothom es referia al 2d9 amb folre i manilles. Tot i tothom ho recordava: la pancarta penjada al gran balcó de can Ximenes i la samarreta que ja podies comprar a la paradeta dels Capgrossos.

Els càntics entre castell i castell demostraven l’eufòria, l’alegria, la catarsi col·lectiva, tant de la colla com del públic, per aquest gran final de temporada.

I, posats a dir, potser sí que de tant en tant s’hauria de recordar a la gent que mira els castells que haurien de guardar silenci. Hi ha llocs que ja tenen aquesta cultura dins l’ànima, dins la pell, però aquí cal anar educant-la.

Plegueu bé la camisa, el mocador i la faixa, però no els poseu pas al fons de la calaixera, perquè no un obrir i tancar d'ulls ja hi tornarem a ser.

Capgrossos, magnífica temporada la d’enguany!

Avui hem tocat el cel (Vilafranca, 1 de novembre)

Apunt fet ràpid, amb l'emoció encara a la gola. Acabem de tocar el cel. Els Capgrossos de Mataró han tocat el cel! A la tercera va a la vençuda. Només han fet falta dos intents: el primer, per les Santes, i el segon en el concurs de castells a Tarragona.

Ahir pel mòbil rebia un SMS que deia: ‘Demà tocarem el cel. La farem per tu, per Mataró i per la comarca, per la història, pels que hi serem i per qui enyorarem. Benvinguts al nostre somni, cap pas enrere i molta sort, Capgrossos! Passa-ho’. I van començar els nervis.

Però ha estat possible. Hem tocat el cel. L’hem fet. Hem fet història. Hem acomplert un somni. No cal dir gaires coses més. Els Capgrossos de Mataró ja són GAMMA EXTRA! Cap pas enrere, molta sort i molt treball.

I TV3 ha retransmès en directe la torre amb folre i manilles! Qui ens ho havia de dir! Ho ha vist en directe tot Catalunya, el país sencer.

I l’eufòria, l’emoció, la joia, els plors i el somni aconseguit en Tonet els ha dedicat a la canalla, a la Quima i en Mario, però sobretot a la Mariona.

Gràcies, capgrossos! Som exemplars!

PD: La diada castellera a Vilafranca ha estat magnífica. Felicitats als castellers de Vilaffranca i també als castellers de Sants, perquè ells també s'han superat
 

foto de Raquel Tarrés, dels Castellers de Vilafranca

Concurs de castells 2010 (Tarragona, 3 d'octubre)

Ens anem trobant tots a l’Escorxador, cap a tres quarts de set del matí. L’autobús que divendres es va presentar, i que ha d’encapçalar la comitiva de la marea blava que es desplaça fins a Tarragona, ja hi és. Fa patxoca. Bé, tots no sortim de Mataró, perquè em diuen que hi ha un autobús que surt de Canet de Mar i un altre que surt de Terrassa. En poc temps, a l’Escorxador ja hi ha autobusos que esperen i veus gent que s’informa a darrera hora de quin té assignat. Sortim a les 7,25 i som 898 persones!

Passem llista, ens reparteixen el programa i veiem que anem darrera dels de Vilafranca, els de la camisa verda –en el moment d’escriure aquest apunt, ja campions. L’autopista avui és gratuïta, perquè se celebra la Challenger. Clareja. Trobem molta boira en tot el trajecte, però fa bonic.

A Vilafranca, vinyes verdes.

Quan estem a punt d’arribar a Tarragona, la pantalla del DVD de l’autobús s’engega i comença un vídeo –al més estil dels que fa en Guardiola per engrescar i conscienciar els seus jugadors– on sentim: ‘Som una marea blava. Gent amb camisa, gent amb samarreta. Gent a l’arena, gent a la grada. Una marea imparable. Volem ser prop del cel...’, i ens posa els pèls de punta. Em diuen que l’ha fet en Cugat Comas, uns dels homes forts dels Capgrossos.

Volíem fer la torre de nou amb folre i manilles. Hi havíem posat totes les forces. Els assaigs havien anat molt i molt bé, més que bé, però no l’hem pogut fet.

Amb tot, la campanya: ‘Amb tu, la farem!’ ha estat bona. S’ha afegit gent a la pinya, gent valenta que ha quedat enamorada del fet casteller, i que ja no ho deixarà.

Més enllà del concurs i dels èxits com a colla, deixeu-me dir que el gran èxit dels Capgrossos justament és allò que el cap de colla, en Lluís Feliu, deia en acabar el darrer assaig especial: ‘Al concurs fem les coses a l'estil Capgrossos: descarregant els nostres castells i aplaudint els dels altres.’ I veure que en el nostre intent de la torre de 9 amb folre i manilla vénen a la pinya castellers de Lleida, de Sants i de Vilafranca, emociona. I veure com la Jove de Valls aplaudeix i celebra la llena de la Colla Vella, és deplorable. No hauria de penalitzar això?

Aquest també ha estat el primer concurs de castells 2.0, que s'ha pogut seguir pel Twitter. Podeu llegir-ho a l’apunt que n’ha fet Joan Antoni Baron: 'L’altre concurs, el 2.0’

XIVè aniversari dels Capgrossos de Mataró

Aquest matí, mentre fullejava el diari amb una tassa de cafè a les mans, sentia caure un plugim fi contra el terra de la terrassa, però fins i tot la pluja té aquests moments màgics: ha donat una treva de dues hores i escaig per poder carregar i descarregar els castells a Mataró.
El XIV aniversari dels Capgrossos –per cert, estrenats a Twitter no fa gaires dies–, acompanyats pels Castellers de Sants i pels Castellers de Barcelona, ha començat amb mal peu: el 5de8 s’ha carregat, no s’ha pogut descarregar i això ha fet variar un xic el programa. Se’ns acosta un casteller capgròs i ens diu: “No sé què ho fa que com que no estem a acostumats a caure sovint, quan ens passa ens quedem com aixafats i no passa res. Els de Vilafranca cauen sovint i es tornen a aixecar”. Resto muda. M’impressiona que qui digui això, justament, sigui en Mario. Ell ho tornaria a intentar, però es canvia el programa.
M’agrada que se celebri a la plaça de Santa Maria, molt més que quan es feia a la plaça de Cuba. Hi ha elements que hi ajuden, segur: és casc antic pur i dur, siguin on siguin els castells sempre hi ha un detall al darrera que ajuda a situar l’escena; els dos únics plataners que esguarden nit i dia la plaça apunten l’ombra necessària (tot i que avui no calia), i és una plaça que olora a Santes, a festa, a homenatges, a foc... Res, que per a mi fa més plaça.
El projecte “Tots som una colla”, endegat per la Generalitat i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, pretén obrir el fet casteller als nouvinguts, però a Mataró això ja passa, com suposo que passa en moltes altres colles.
Els Capgrossos: 5d8c, 2d8, 3d8 i pilar de 5; els Castellers de Sants; 4d8, 2d8, 3d8 i vano de 5; i els Castellers de Barcelona, 4d8, 2d7, 5d7 i vano de 5.
I com si s’hagués acabat l’encanteri, i amb catorze pilars plantats davant la façana de Santa Maria,  a quarts de tres els ruixats han seguit remullant el terra.
Assajos, pinya, participació, suport i cap a les Santes!

Algunes imatges...

Concurs de Castells (Tarragona, 2008)

Avui és l'endemà, i amb una tassa que encara fumeja em disposo a escriure una estoneta, aprofitant que fan Ventdelplà i tinc tothom davant del televisor.
Vam baixar a Tarragona dissabte, un dia abans del concurs. Tenim la sort de tenir-hi bons amics, i com que volíem aprofitar per veure l'exposició Miró-Royo, la Farinera de Tarragona - El teler del món, al Museu d'Art Modern de Tarragona, vam decidir fer-ho així. Això sí, només entrar vam preguntar si hi podríem veure alguna fotografia del tapís que hi havia a les Torres Bessones de Nova York i que, evidentment, es va perdre, i el curiós del cas és que qui ens va atendre a l'entrada no en tenia ni idea. Res, sense més comentari.
Tarragona és una ciutat que desconeixia fins fa uns tres o quatre anys. Ara ja hi hem estat unes quantes vegades, hi hem passat les festes de Santa Tecla i hem aprofitat per fer-hi parada en altres ocasions. Ens agrada baixar a Tarragona, potser perquè ara ja ens hi belluguem amb certa facilitat.

Diumenge vam sortir de Vistabella –on viuen els nostres amics– a un quart de nou, i la fresca es deixava notar. No podíem fer tard, perquè a les nou havíem quedat tots nosaltres amb les colles respectives: nosaltres, els Capgrossos de Mataró; ells, la Colla Joves Xiquets de Valls.
No havia estat mai a la plaça pel concurs de castells i nois, això és com cantar les Santes de Mataró: cal fer-ho un cop a la vida. Impressionant!
Les divuit colles que participen a la plaça construeixen un teixit de colors molt bonic de veure, i les rondes conjuntes que es fan et permeten veure castells que creixen com bolets, un aquí, un allà, mira aquell de la dreta, ai aquest que cau... Si una diada castellera, on normalment participen tres colles, se't fa lenta, calmada, on els petits se't dispersen i els grans desisteixen de quedar-se fins al final, en una ronda conjunta no tens temps de veure-ho tot amb precisió, perquè si et fixes amb un que puja l'altre ja baixa, i aquells de més enllà són prudents i decideixen no arriscar.

Em va impressionar la quantitat de gent que portaven els de Vilafranca del Penedès. Vaig pensar que el proper any els Capgrossos de Mataró l'hem de fer més sonada, i involucrar-hi tota la comarca. O no representen també el Maresme? Si enguany hi han baixat vuit autobusos, hem d'aconseguir baixar-ne el doble, sí senyor!

El concurs de fa dos anys va ser dur per la colla, va ser dur per la ciutat i, naturalment, va ser dur per la família de la Mariona. I aquest any nosaltres hi hem volgut baixar, ens hem volgut apropar una mica més a la colla, als assaigs. De mica en mica, la Magalí ha tornat a veure castells, i li ha estat un esforç de veritat.
Saludar la Quima i en Mario allà, a Tarragona, a punt d'entrar a plaça, fer-nos dues besades sense dir-nos gaires coses més, va ser molt especial. Tots sabíem que ens dèiem moltes coses.

I els Capgrossos, genials! És cert que van deixar passar una ronda, és cert que van fer un intent de 4 de 9 amb folre, però no va caure cap dels seus castells i van obsequiar tota la plaça amb un 3 de 9 amb folre, un 5 de 8 i un 2 de 8 amb folre. Impressiona veure tanta rivalitat a la plaça. Quan Vilafranca descarregava, i descarregava bé, l'altra meitat de la plaça no aplaudia, i al revés. Podia veure colles que no s'ajudaven entre elles a l'hora de fer pinya, però els Capgrossos sempre tenien gent de totes bandes, i això és admirable.

I si essent prudents van aconseguir pujar un lloc respecte l'any anterior –aquest any quarts!– que es preparin les colles guanyadores. A poc a poc i bona lletra!
Enhorabona, Capgrossos!