Gràcies a l'apunt 'Catalunya també existeix', del blog de Jaume Subirana 'Flux', topo amb aquesta imatge. Qui em conegui, sabrà perquè m'agrada.
L'autor és Antoni Saló i Marco (1885-1950), dibuixant i il·lustrador de llibres. Una campana al vol on apareix en relleu: 23 d'abril. Biblioteca de Catalunya.
Mercè Colomer, presidenta d’Òmnium Cultural de Mataró, ha presentat el protagonista de l’acte institucional d’enguany. El darrer Premi Sant Jordi, Xavier Bosch, imposa. Alt i corpulent, té una mirada entre sorneguera i cínica.
Ha començat bé, presentant una visió optimista de la literatura catalana: “som una gran potència, tenim bona salut i estem com mai”. A Catalunya anem pels 100.000 exemplars de Les veus del Pamano, però saber que a Alemanya van pels 800.000, Déu n’hi do! També ha deixat clar que la nostra història és a la literatura catalana, tant l’època medieval, la guerra, postguerra...
Noms com Montserrat Roig, Jaume Fuster, Josep Albanell, Carme Riera, Pep Coll, Ferran Torrent, Jesús Montcada, Joan-Lluís Lluís, Gabriel Janer Manila, Baltasar Porcel, Pere Calders, Sebastià Alzamora, Emili Teixidor, Joan Anton Baulenas, Jaume Cabré, Quim Monzó, Julià de Jòdar...
Com s’hi d’un vi parlés, ha dit que la collita del 2009-2010 és una bona collita: 9 de cada 10 llibres venuts en català, són d’autors catalans.
Xavier Bosch, però, també ha sigut molt clar quan ha dit que l’únic problema que hi ha és la llengua, el llenguatge que s’utilitza, i que en cada bugada hi perdem un llençol. Els escriptors opten massa pel llenguatge planer, entenedor, i el vocabulari es va empobrint.
Se sabrà tot, el seu darrer llibre, parla de la realitat emmanillada, de les relacions de poder i de la manca de llibertat dels periodistes. Ha fet somriure el públic assistent quan ha explicat que justament el dia que anava a portar, en cotxe, el llibre a relligar –per poder-lo presentar a Òmnium–, la ràdio explicava l’entrada dels mossos del Palau de la Música, pel cas Millet, i ell va pensar que potser la seva obra ja havia quedat desfasada i tot.
Amb paraules contundents ha dit: “El periodisme que fem és massa aborregat i cal fer-ho des d’una mirada més pròpia”. “La literatura catalana es troba en un moment magnífic. L’únic problema que té és Catalunya.” Ens cal més autoestima.
A Mataró, Xavier Bosch ha clos les xerrades que ha anat fent des que l’11 de desembre de l’any passat, a Terrassa, el premiessin amb el Sant Jordi 2009.
El sol va acompanyar al llarg de tot el dia. Un dia net, clar i gent per a tot arreu, de dia i de nit. Al matí, cap a la feina, i a la tarda a passejar. Llibres, roses i més roses. Les nenes ja en comencen a portar i les porten amb certa vergonya, perquè són símbols dels primers amors. A la tarda, cita obligada davant l’Ajuntament, a donar suport als Capgrossos de Mataró, que homenatgen el patró i la ciutat. El casc antic, ja en plena nit, s’omple d’espurnes, fum i foc amb la Fogonada. Que ràpid que es creen les tradicions quan són bones tradicions! Tothom l’esperava amb més ganes aquesta fogonada, perquè la pluja l’any passat va aigualir-nos la part final de la vetllada. Els voltafocs al compàs de la música tradicional fan d’aquesta nit una nit ben màgica!
