J. V. Foix, a Port de la Selva |
“15 de juny de
1970
Al migdia ha vingut a casa J. V. Foix, a portar-me –feia dies que m’ho
havia anunciat– el darrer llibre: Allò
que no diu ‘La Vanguardia’. Llarga conversa. Em diu que, si publico altres
llibres de la mena de De mitja vida ençà,
en vendré tants com voldré. Cordial, afectuós, content; la vella –i tant vella!– amistat es manté intacta. Em llegeix, del llibre, una narració del vell
mariner Luard, del Port de la Selva –el de la ‘Balada’ d’en Sagarra–, que és
una meravella de text, i també de transcripció immediata del parlar popular.
Parlem del periodisme actual, de la confusió que es crea –tants d’escriptors
que escriuen a diversos diaris, barrejats–, i critica el to d’escepticisme i
suficiència d’en Fuster; respecte, en canvi, en Castellet i en Joan de Sagarra.
(Per cert que en Tísner em deia, el dissabte, que fa pocs dies en Joan li havia
parlat molt bé de mi, i amb molt d’afecte).
Joan Ponç i J.V. Foix (1970) |
7 de desembre de 1970
Ahir al vespre vam sopar, amb la dona, a can Josep
V. Foix. Ens ho havia dit més d’una vegada, perquè feia anys que no hi havíem
anat, i ara ho ha motivat en el desig d’ensenyar-nos l’edició de bibliòfil dels
aiguaforts d’en Joan Ponç –sarrianenc–, amb un pròleg d’ell; un llibre que fa
més de mig metre en quadre, meravellosament editat i amb uns aiguaforts on el
virtuosisme –admirable– supera l’expressió. (...)
Bon sopar, senzill i ben fet, amb un pastís
refinadíssim i una bona ampolla de Chateauneuf
du Pape. El pis és petit i ple de llibres i de quadres; tots els “avançats”
de la seva generació: Miró, Gausachs, Sunyer, Obiols, Grau Sala, un dibuix
acolorit de García Lorca, etc. Temps enrere va deixar els Miró –quatre o cinc–
per a una exposició al Col·legi d’Arquitectes i li van fer una assegurança per
dos milions vuit-centes mil pessetes; el conjunt de la col·lecció –cal
afegir-hi els que té al Port de la Selva– deu valer el doble, diu ell. Cal dir
que, a setanta-set anys que deu tenir, parla d’empostissar tot el pis amb fusta
–només ho té fet a la seva cambra– i de fer llibreries, perquè els llibres no
li caben en les que té: sis o set mil, diu.”
Fragments del
dietari de Maurici Serrahima Del passat
quan era present, V (1969-1971). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
PD: Per a més informació, Fundació J. V. Foix