La Canova és una casa de colònies situada entre
Olot i Santa Pau, però ahir a l’era no hi havia pas un grup de mainada, sinó uns
quants escollits amb ganes d’assaborir el seu primer “tastet de cultura”, organitzat
per tres dones amb empenta: Meius Ferrés, Àngela Grau i Rosamaria Guitart. Jordi
Llavina en va ser l’amfitrió, amb el seu llibre Vetlla.
El marc més habitual d’un tastet literari és una llibreria o biblioteca,
però afirmo que només el trajecte fins arribar a La Canova, just després del
trencant de la carretera que va d’Olot a Santa Pau, ja era com el pròleg d’un
llibre, un anar-hi entrant, un anar passant fulls. Arbres a banda i banda d’un
camí estret de sorra, i un prat que acull els cotxes d’aquests que ens sabem
privilegiats. A partir d’aquí, tot és una sorpresa.
Vetlla té tres
parts i tres van ser els indrets on vam poder escoltar la veu de Jordi Llavina
llegint-nos alguns fragments, i tres van ser els músics que l’acompanyaren: Xavier
Pallàs i Laia Canals, ambdós al violí, i Xavier Batlle, a la guitarra. Ignasi
Esteve va pintar les obres que feien d’atrezzo en els tres espais, i de les
postals –realitzades per a l’ocasió– que trobàvem incrustades en les bales de
palla d’aquell escenari natural.
Bernat Puigtobella va escriure sobre Vetlla:
“És un volum deliciós: pesa 125 grams, fa 1.302 versos i és el número 150 de la
col·lecció de poesia de l’Editorial 3 i 4” Potser sí que pesa només 125 grams,
però un llibre que parli de la importància de la poesia i la literatura per
aprendre les coses és dens. El gruix de tota una vida pesa.
Si en el llibre pren importància la dedicatòria: ‘Jo no hi seré, i tu em
vetllaràs’, podem dir que al prat de La Canova ahir en Jordi Llavina hi era, i
nosaltres el vetllàvem. Un instant poètic? Escoltar-li la veu, els mots de
desamor, mentre a la llunyania se senten els escallots d’unes vaques i la remor
d’un tractor que arriba de feinejar, i el fru-fru dels quadres de papers
pintats movent-se al ritme del vent. Al fons, quatre cicicles pedalegen
ignorant aquest moment idíl·lic.
Tres espais perfectament treballats: el primer, una taula de cafè amb una
tassa tombada, a semblança d’uns versos de Vetlla; el segon –sota un arbre
centenari–, un excel·lent racó de lectura, amb sofà, llum, ràdio i un munt de
llibres apilonats; el tercer, ja a l’era, bales de palla amb postals de colors.
Tot molt plàstic.
Entre text i text, Llavina ens parla de ‘La Casa de la Paraula’, de Santa
Coloma de Farners, un espai dedicat sobretot a Espriu i Vinyoli, aquest Vinyoli
que sempre aprofita per esmentar. I la sorpresa, que una de les peces
interpretades al segon espai del recorregut, Les feuilles mortes, era
una de les seves peces introductòria del seu programa ‘Fum d’estampa’, a la
malaguanyada Catalunya Cultura. La música va estar al nivell de la lectura:
excel·lent!
I quan el recorregut s’acaba, ens expliquen perquè ens han aplegat en
aquest paratge. Tot plegat neix del somni de la Rosamaria Guitart de fer activitats
en aquest seu prat i de les ganes de la Meius Ferrés de presentar Vetlla, que s’havia de fer a la
llibreria Dòria, que ara ja ha tancat. Uneixen les dues ganes, els dos somnis, i
l’Àngela Grau s’afegeix a l’aventura i ho acaba perfilant.
Aquest primer recorregut literari acaba a l’era de La Canova amb coca i copa
de cava, i una bona conversa. Que no sigui l’últim, i que per molts anys!
