25è aniversari de la mort de J. V. Foix

J. V. Foix, a Port de la Selva

“15 de juny de 1970

Al migdia ha vingut a casa J. V. Foix, a portar-me –feia dies que m’ho havia anunciat– el darrer llibre: Allò que no diu ‘La Vanguardia’. Llarga conversa. Em diu que, si publico altres llibres de la mena de De mitja vida ençà, en vendré tants com voldré. Cordial, afectuós, content; la vella –i tant vella!– amistat es manté intacta. Em llegeix, del llibre, una narració del vell mariner Luard, del Port de la Selva –el de la ‘Balada’ d’en Sagarra–, que és una meravella de text, i també de transcripció immediata del parlar popular. Parlem del periodisme actual, de la confusió que es crea –tants d’escriptors que escriuen a diversos diaris, barrejats–, i critica el to d’escepticisme i suficiència d’en Fuster; respecte, en canvi, en Castellet i en Joan de Sagarra. (Per cert que en Tísner em deia, el dissabte, que fa pocs dies en Joan li havia parlat molt bé de mi, i amb molt d’afecte).

Joan Ponç i J.V. Foix (1970)

7  de desembre de 1970

Ahir al vespre vam sopar, amb la dona, a can Josep V. Foix. Ens ho havia dit més d’una vegada, perquè feia anys que no hi havíem anat, i ara ho ha motivat en el desig d’ensenyar-nos l’edició de bibliòfil dels aiguaforts d’en Joan Ponç –sarrianenc–, amb un pròleg d’ell; un llibre que fa més de mig metre en quadre, meravellosament editat i amb uns aiguaforts on el virtuosisme –admirable– supera l’expressió. (...)

Bon sopar, senzill i ben fet, amb un pastís refinadíssim i una bona ampolla de Chateauneuf du Pape. El pis és petit i ple de llibres i de quadres; tots els “avançats” de la seva generació: Miró, Gausachs, Sunyer, Obiols, Grau Sala, un dibuix acolorit de García Lorca, etc. Temps enrere va deixar els Miró –quatre o cinc– per a una exposició al Col·legi d’Arquitectes i li van fer una assegurança per dos milions vuit-centes mil pessetes; el conjunt de la col·lecció –cal afegir-hi els que té al Port de la Selva– deu valer el doble, diu ell. Cal dir que, a setanta-set anys que deu tenir, parla d’empostissar tot el pis amb fusta –només ho té fet a la seva cambra– i de fer llibreries, perquè els llibres no li caben en les que té: sis o set mil, diu.”

Fragments del dietari de Maurici Serrahima Del passat quan era present, V (1969-1971). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PD: Per a més informació, Fundació J. V. Foix