Feia massa temps que hi donava voltes i aquest cap de setmana m'he decidit. Enceto un blog, i començar-lo amb la Nit de la Solidaritat, a Mataró, em sembla adequat.
Divendres vaig escoltar atentament Jovan Divjak, director executiu de la Fundació OBRAZOVANJE GRADI BIH (Reconstruïm Bòsnia amb l'Educació). El també autor del llibre Sarajevo mon amour ens va dir que la Fundació intenta millorar la qualitat de l'ensenyament del país perquè els infants i els joves són els que tenen a les seves mans la construcció de la pau.
Després de setmanes de sentir a parlar només de congressos i lluites internes de partits, només és amb actes com aquest que podem tornar a confiar en la política, perquè fa costat a allò que realment és necessari.
I si amb això ja m'havia mig refet, el DVD Els ponts de Mostar va acabar d'arrodonir-ho. Un grup de joves mataronins, ara ja fa deu anys, juntament amb Edin Kapic, mostarià resident a Mataró, van viatjar fins a la capital d'Hercegovina per deixar testimoni de tot allò que calia reconstruir. I més que el Pont Vell de Mostar, destruït durant el conflicte, el que costa més de refer són els ponts culturals i humans.
Deu ser cosa del destí, però darrerament només topo amb reportatges d'en Joan Salicrú i de l'Albert Solé. Bons reportatges, per cert.
Divendres vaig escoltar atentament Jovan Divjak, director executiu de la Fundació OBRAZOVANJE GRADI BIH (Reconstruïm Bòsnia amb l'Educació). El també autor del llibre Sarajevo mon amour ens va dir que la Fundació intenta millorar la qualitat de l'ensenyament del país perquè els infants i els joves són els que tenen a les seves mans la construcció de la pau.
Després de setmanes de sentir a parlar només de congressos i lluites internes de partits, només és amb actes com aquest que podem tornar a confiar en la política, perquè fa costat a allò que realment és necessari.
I si amb això ja m'havia mig refet, el DVD Els ponts de Mostar va acabar d'arrodonir-ho. Un grup de joves mataronins, ara ja fa deu anys, juntament amb Edin Kapic, mostarià resident a Mataró, van viatjar fins a la capital d'Hercegovina per deixar testimoni de tot allò que calia reconstruir. I més que el Pont Vell de Mostar, destruït durant el conflicte, el que costa més de refer són els ponts culturals i humans.
Deu ser cosa del destí, però darrerament només topo amb reportatges d'en Joan Salicrú i de l'Albert Solé. Bons reportatges, per cert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada