‘De
mica en mica, van arribar els altres. La Maria Aurèlia Capmany, amb aquell
aspecte mig solemne mig tronat, i els ulls prodigiosament grossos i expressius,
se’m va adreçar tot seguit i em va dir que em volia donar una notícia: em
dedica un llibre! Vull dir, amb una dedicatòria impresa! Té per títol Pedra de toc, i es refereix a qüestions
literàries i estètiques lligades amb la seva vida d’escriptora. Diu que hi
surto, al costat de l’Espriu: “Tu vas ésser el primer que es va interessar per
mi!” És cert. Li responc: “Si no vaig errat, vaig ésser jo el qui et va enviar
a veure l’Espriu!” Em diu que no volia que el llibre aparegués, dedicat a mi,
sense que jo ho sabés abans; m’havia telefonat, sense sort. Li dono les
gràcies, molt expressivament, i li dic que fora del llibre de versos d’en Lluís
–dedicat “al meu pare”–, serà el primer llibre que algú em dedica, i que em
sento molt emocionat. Una mica, és cert. És curiós, però sempre hi ha hagut,
entre ella i jo, una mena d’entesa tàcita. En Lluís em diu, de vegades, que a
ell li passa el mateix; troba, no sols que és intel·ligent –amb un cap molt
treballat–, sinó també que “hi toca”; esbojarrada com és, no perd el bon sentit
ni la visió dels homes. I em té, amb l’afecte amical, una confiança: no fa
gaire, amb motiu d’haver de redactar jo l’article d’ella a l’Enciclopèdia, em
va escriure una carta –sobre com pensa– personalíssima i meravellosa.”
Del passat quan era present, V (1969-1971)
Maurici Serrahima
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada