En el llibre Quaderns de l’exili. Mèxic, 1943-1947, en el número 3 (novembre, 1943), trobo un article que em crida l’atenció. Titulat “Salvadors dels bells oficis”, per Enric F. Gual, hi ha referències al decorador Santiago Marco, que fou qui dirigí, l’any 1932, les obres d'adaptació i decoració, coordinades pel conseller de Governació, Josep Tarradellas, de l’edifici de l’actual Palau del Parlament de Catalunya.
“I encara existia un altre home, Santiago Marco. Marco té en favor seu haver fet una mena d’escola quan encara Bells Oficis no existia. Aquest il·lustre tarragoní, que originàriament és un ebenista notabilíssim sortit de can Vidal, des del seu pla de millor decorador d’Europa –així, tal com sona- exigí sempre una feina perfecta als seus col·laboradors. Això significa que durant un seguit d’anys hagué de ser el mestre corrector, encarrilador i inspirador dels Bells Oficis. El seu estudi es transformava en una oficina de consells i solucions i, el que és més, en un lloc d’on partia un corrent incessant d’estímuls. Ell fou qui aportà el nou gust i la manera d’executar-lo. És a dir, fou el reestructurador i el qui, lloat sigui Marco!, possibilità novament que s’estimés l’ofici bell.
A mitja carrera de Marco, aquest es complementà amb l’obra de Galí.
Els tallers que executaven les gran obres del primer es nodrien d’elements pastats pel segon. Els orfebres que en Marco necessitava en quantitats creixents, i els ceramistes, i els tapissers, i els tallistes, i els de la pedra artificial, i els fonedors, anaven a l’Escola a les seves mans per passar la suprema revàlida. Si llurs obres semblaven bé al gran decorador, aquell artesà estava salvat per a l’art.”
Aquests dies he tingut la sort de poder parlar amb Montserrat Mainar i Benedicto, filla de Josep Mainar i Pons (Barcelona, 1899–1996), ebenista i col·laborador de Santiago Marco en el condicionament de diversos edificis, tant de la Generalitat com del Parlament, i ha estat una delícia.
Segur que Josep Mainar va passar la suprema revàlida de Santiago Marco. El temps ho ha demostrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada