No calen més paraules...
“Més crec que nosaltres tenim una sobirania, que des del moment que se’ns ha deixat constituir un Parlament, i que a aquest Parlament se li ha confiat la darrera paraula per damunt de la qual no pot parlar ningú, en certs punts de legislació i en certs punts d’execució de les lleis, això és una sobirania. Perquè si sobirania vol dir alguna cosa en el món, és el dret de parlar el darrer, de parlar per damunt de tots. Si nosaltres podem parlar per damunt de tots en aquelles coses que ens han estat respectades, nosaltres tenim un dret de sobirania, i està bé que nosaltres a aquest dret li posem una definició teòrica, i que sobre d’aquest dret aixequem una bandera. (...)
De manera que pot ésser que no tingui una eficiència immediata tota aquesta part de declaracions que hi poden haver en el nostre Estatut, però quan són una definició, un intent, quan vénen a representar la voluntat, quan vénen a declarar un sentiment i a afirmar una bandera, per damunt de les nostres propagandes i de les nostres actuacions, això té un sentit pregon de realitat, i aquest sentit pregon s’haurà de traduir un dia i altre dia en l’obra de la nostra actuació en el Parlament i fora del Parlament.
Dijous, 2 de març de 1933
El conseller de Justícia i Dret,
De manera que pot ésser que no tingui una eficiència immediata tota aquesta part de declaracions que hi poden haver en el nostre Estatut, però quan són una definició, un intent, quan vénen a representar la voluntat, quan vénen a declarar un sentiment i a afirmar una bandera, per damunt de les nostres propagandes i de les nostres actuacions, això té un sentit pregon de realitat, i aquest sentit pregon s’haurà de traduir un dia i altre dia en l’obra de la nostra actuació en el Parlament i fora del Parlament.
Dijous, 2 de març de 1933
El conseller de Justícia i Dret,
Pere Coromines i Montanya”
S'hi voleu veure el vídeo que n'ha fet Vilaweb de la manifestació de dissabte 27 de març
1 comentari:
Em sembla que fa setanta anys teníem tots plegats les coses molt més clares, que la política no era bla-bla-bla. Pere Coromines va ser un gran personatge i, malgrat l'esforç del seu fill, és un personatge oblidat. Com molts altres.
Moltes gràcies per compartir la "troballa".
Publica un comentari a l'entrada