divendres, 26 de setembre del 2014

Una tarda amb el corrector de Josep Pla o Ventura Ametller (II)


Segueixo estirant el fil de Ventura Ametller (Bonaventura Clavaguera), tot agraint a Núvol que es fes ressò del primer apunt, cosa que ha permès que es comencin a bellugar –i embastar– coses en relació amb la seva obra inèdita.
Hi ha fets que passen perquè han de passar, sense buscar-ho. Amb l’Adrià Pujol vam començar a parlar de Ventura Ametller –oh, sorpresa!– per Twitter, fins que a LaCalders, on ell i l’Enric Vila comentaven l’entrevista que, l’any 1976, Joaquín Soler Serrano va fer a Josep Pla, vaig saber que feia anys que el seu pare li havia aconsellat la lectura de Summa Kaòtica i Resta Kaòtica d’en Ventura. Me’n va parlar entusiasmat. Allí vaig saber que el seu pare Jordi Pujol era el corrector de Josep Pla.
Com que Ventura Ametller i Josep Pla eren amics, lliguem una trobada amb Jordi Pujol a Pals durant l’estiu. El resultat? Una tarda convertida en conversa tranquil·la, sense presses, sota un porxo, escoltant bocabadats. Un privilegi.


Pujol ens parla de l’època que va conèixer Ametller, quan treballaven plegats a la Revista de Palafrugell. Comptaren amb ell perquè Pla els va dir que a Pals hi havia un home que escrivia francament bé. A la Revista de Palafrugell, Ametller hi escrivia sobre temes culturals o científics. Pujol ens diu que la prosa d’Ametller era una prosa concisa, que mai no necessitava correccions.
Fa com cosa escoltar de boca del corrector de Josep Pla paraules sobre Ventura Ametller davant la seva vídua, filles, gendre i nétes, perquè és com un moment íntim, màgic: “Ametller era un home gens vanitós, més aviat callat, i sempre bon escoltador.”

Alguns fragments del llibre Per acabar. Notes per a un diari, 1965, de Josep Pla, per fer-nos una idea de la relació entre Clavaguera (Ventura Ametller) i Pla.

8 de gener
Dia magnífic. Temperatura a l’alça, carés del sud. Sol esplèndid. Volia quedar-me al llit, pel dolor del lumbago, però Clavaguera me n’ha vingut a treure. Llarga conversa sota la xemeneia. Faig l’article sobre la hidrografia de la platja de Pals. Vaig a Palafrugell a peu. Penso que trobo Clavaguera cada dia més intel·ligent.

16 de gener
Em llevo a quarts de 10. Casa del Llibre. Palau i Vernis. Compro uns llibres. Després vaig al Banc de Bilbao. Ortínez. Li pago 20. Llarga conversa. Em fa acompanyar per un cotxe del banc a casa la Maria. La 1. Parlo amb Rosa. La mamà. Millora aparent, em sembla, però resistència prodigiosa. A les 2 Clavaguera. Dinem: choucroute, molt bona, però no tant com l’altra vegada. Frank em porta a recollir els llibres i a l’estació de França. Amb el tren a Mataró. Després Clavaguera em porta a casa.

25 de gener
Dia prodigiosament bo. Ja fa uns dies que els ametllers són florits. Carta d’A. Res. Carta de Casamor, que em diu que vindrà la setmana entrant. Apareix Quintà, que ve de París: hi està un moment, perquè marxo a Barcelona amb Clavaguera. Amb el seu cotxe fins a Mataró. Després amb el tren fins a Barcelona. Un taxi. A can Frank.

6 de novembre
Treballo en Cartes de més lluny. Ve Xavier, el meu cosí. Allò del Ter està fatal. A Palafrugell a peu. La carretera, molt molla. Al restaurant Reig. Trobo Benet Jubert: llarga conversa. Ve Clavaguera i anem a sopar a casa seva a Pals. La Sra. Clavaguera, que s’ha tornat molt guapa. Molt bon sopar. Cap de moltó –mai menjat. Clavaguera em deixa a casa. Al llit a les dues. Llegeixo. No faig res. Sartre.

27 de desembre
Molt bon dia. Vent de garbí. Al mas cullen olives. A l’hora de dinar apareix Clavaguera, que em diu que ha començat un llibre sobre el mas. A mitja tarda arriba el Sr. Alsius, amb el projecte i una carta de Serrahima, sobre el patronat de la Biblioteca.   


Llegint aquests fragments entenc millor el que va dir-nos Pujol: “Pla deia que les converses amb Ventura Ametller eren una delícia, perquè no tenia deliris de grandesa, no bevia massa, i no tenia, sobretot, la necessitat grotesca de fer-se el milhomes.” S’entreveu una bona amistat. Sembla que Pla havia mirat de temptejar-lo políticament, però Ametller sempre havia desestimat elegantment els convits a posicionar-se. Ametller parlava del país, de la seva gent, però no pas des d'un punt de vista polític. Es referia al país des d'un punt de vista del que se l'estima. Comentaven, molt de passada, l'estat de la llengua, temes de pagesia i el paisatge, però no parlaven mai de política.

Sapigueu que Ametller va tenir temps per escriure i va escriure molt, però la gent ho desconeix. Encara se l’ha de descobrir, se l'ha de recuperar, a ell i a la seva extensa obra que resta inèdita. Toca fer-ho. I hi ha qui ja hi treballa, oi? 
Aquella tarda, en arribar a Pals, vam aturar-nos a fer un cafè a l’Antic Casino de Pals, perquè l’edifici ens va agradar. La meva sorpresa va ser saber que allí va ser on va néixer Ventura Ametller. Si mai Pals, Palafrugell i Mataró unissin forces per crear una guia sobre Ventura Ametller, hauria de començar allí, a l’Antic Casino.