diumenge, 14 de juny de 2009

La Maternitat d'Elna

(a l'espera de la fotografia d'avui, annexo una de les fotografies de la trobada d'Elnes al parc de la Ciutadella, que es va fer el 8 de juny de 2008, extreta del blog de l'Assumpta Montellà)

El 14 de juny del 2008, vaig visitar per primera vegada la Maternitat d’Elna, amb l’Assumpta Montellà. Feia un dia esplèndid, com avui, i en vaig fer un apunt perquè vaig dir-me que faria tot el possible per intentar explicar i fer conèixer aquesta història.
Avui, just un any després, hi ha la trobada d’Elnes a Elna, tal com recull l'Assumpta en el seu blog .
En la darrera edició de La Maternitat d’Elna, amb imatges, l’Assumpta escriu:

“Vaig estar a punt de passar pàgina abruptament en el tema de la Maternitat d’Elna. No fer més xerrades, no atendre més trucades ni contestar més cartes. Em feia patir massa. Però aleshores va arribar-me un petit regal. Una felicitació de Nadal amb una fotografia d’una nena menuda, petita, que es deia Elna. Els seus pares em deien que havien decidit posar-li aquest nom després d’escoltar-me en una conferència, perquè li volien explicar a la seva filla, quan fos gran, que el seu nom era sinònim de generositat i de solidaritat.
Després vaig saber que hi havia més de quaranta petites Elnes pel mateix motiu. En vaig parlar amb l’Elisabeth i ella va confessar-me que aquest fenomen era el que més il·lusió li feia de tota la moguda mediàtica que s’havia fet de la seva història a casa nostra. El seu comentari era breu però carregat de simbolisme. Va dir-me: ...el fet que després de setanta anys hi hagi nenes que portin el nom d’Elna, vol dir que els nens continuen sent el motor d’aquesta història, i això és bo perquè ells són el “vostre” futur.
Des d’aleshores he continuat explicant la història de la Maternitat d’Elna, allà on m’han volgut escoltar. He conegut un munt de petites Elnes, els seus pares, germans, avis..., tots sumant per una societat més solidària, com l’illa de pau que va crear fa setanta anys l’Elisabeth Eidenbenz a Elna, enmig d’un món d’entreguerres.”

Estic contenta, perquè allò que em vaig proposar ara fa un any ho he fet en la mesura de les meves possibilitats. He recomanar el llibre, l’obra de teatre que se n’ha fet, he explicat la història i recomanat la visita a Elna.
I saber que avui hi ha alguns diputats i diputades del Parlament de Catalunya que acompanyen aquestes petites Elnes, m’agrada. Ells també han de conèixer aquestes realitats més emotives, de sentiments a flor de pell.