dimarts, 9 de juny de 2009

Vegi l’embosta de mestai* perlera (fragment II, Memòries d'un zero a l'esquerra)




Aprofitant que ara ja han sortit els estudiants que s’examinaven de llengua catalana a la selectivitat del 2009, un altre fragment de Memòries d’un zero a l’esquerra, de Josep M. Francès

“Una vegada hi va haver a Barcelona una escampada de cartells en els quals hi sortien versos signats per l’excels Agulló, Pol, matemàtic electoral. El primer vers, Vegi l’embosta de mestai perlera, deixava perplexes els vianants, que es preguntaven: en quin idioma està escrit això? Quan seguien llegint, s’adonaven que els hendecasíl·labs restants eren normals i que es tractava d’una exhortació en català perquè la gent cooperés en determinada obra benèfica.
Entre els escriptors catalans predomina el criteri de buscar per a cada frase les paraules més enrevessades i si un text resulta incomprensible, molt millor, doncs és senyal evident que es troba per damunt de la multitud. De passada, una successió de paraules i frases d’orfebreria, estalvia el treball de fer que les novel·les o els contes tinguin contingut. Ja han passat els temps en què Caterina Albert (Víctor Català), Narcís Oller, Alfons Maseres, Prudenci Bertrana, i d’altres, intentaven omplir els seus originals d’acció i emoció. L’any 1929 ja no s’estilen aquestes coses. Les normes ortogràfiques, de l’Institut i del diccionari del mestre Fabra, on si es busca bé es troben termes desconeguts, permeten elaborar un estil ampli i aliè, com el món de Ciro Alegría."


*Mestall: mescla de blat i sègol o ordi