dilluns, 14 de novembre del 2011

Jornades MIQUEL MARTÍ I POL (Roda de Ter, 9-13 de novembre)




Si Josep Fradera va escriure el bell poema Ha passat pel meu poble un poeta –que recorda el dia que Mataró va homenatjar Miquel Martí i Pol–, aquest cop vaig ser jo qui va passar pel seu poble.

A la Biblioteca Bac de Roda, de Roda de Ter, i dins les Jornades Miquel Martí i Pol, dissabte passat va haver-hi la presentació del llibre de poemes Natana, de Josep Fàbrega i Selva (Súria, 1947), guanyador del Premi de Poesia Miquel Martí i Pol 2010. La presentació es feia en format de cafè-tertúlia i va ser conduïda per Roger Canadell, professor de la UOC. Si això prou ja era una temptació, poder anar-hi amb la Montserrat Sans era magnífic.


Natana representa el segon vèrtex del triangle que el poeta va iniciar amb Parlo d’Aloma, però que també ens va anunciar que clouria la trilogia amb L’altra veu. Els referents són del Llibre d’Evast i Blanquerna, de Ramon Llull, i la poesia és rica en llenguatge i plena de colors. Sentir la veu d’en Ramon Martí i Pol, germà d’en Miquel, llegint ‘No hi ha cap veu a l’altra banda...’, m’emocionà; la seva veu greu, però càlida, segura fins i tot en la primera lectura, denota anys i panys de lectures poètiques. I acabem parlant de La fàbrica...
Si el protagonista de Natana busca superar-se anant riu avall, Miquel Martí i Pol cantava Riu amunt.


La Biblioteca Bac de Roda és acolorida. Dibuixos de mainada de diferents escoles de Roda de Ter vesteixen les seves parets, perquè durant tota la setmana han treballat l’obra de l’últim poeta popular de Catalunya, com també l’anomena Josep Fàbrega.

Just al pis de sobre on hi va haver la presentació de Natana hi havia els 7.000 llibres de la biblioteca particular de Miquel Martí i Pol, així com també tota la seva documentació, per facilitar que qui els vulgui estudiar o consultar pugui fer-ho. La Montserrat ens ho ensenya i explica amb aquella emoció que encara se li veu als ulls.

I sembla que ja se’n prepara una de sonada de cara al 2013, que és quan farà deu anys de la mort del poeta. Caldrà estar atents, doncs, i participar-hi com sigui.



PD: Si mai aneu a l’Hotel Can Boix, a Peramola, on en Miquel Martí i Pol tenia per costum passar-hi uns dies, fixeu-vos bé en l’etiqueta de les ampolles d’oli. Podreu gaudir d’un poema manuscrit d’en Miquel Martí i Pol.


“Per estar sà i menjar bé
en un paisatge d’idil·li
lluny del soroll del carrer
sense que ningú et vigili,
recomano al que està moix
i al que troba que tot ‘mola’
que faci estada a Can Boix,
a Can Boix de Peramola”

M. Martí i Pol

dimecres, 9 de novembre del 2011

#20aniversariMRoig (Montserrat Roig, 1946 - 1991)





Llibres que fa temps que m'acompanyen, des de principis dels anys 80, els de la Montserrat Roig. Denoten el pas del temps, amb les pàgines esgrogueides i frases subratllades. Per una contraportada, m’adono que quan va publicar Ramona, adéu tenia només vint-i-sis anys
He escollit un fragment en què Maurici Serrahima parla de la Montserrat Roig…

17 de desembre de 1972

"Aquest matí he anat a l’escola Garbí, on els d’Edicions 62 m’han demanat que anés a signar exemplars del meu últim llibre. (...) En signaven, amb mi, la Montserrat Roig –Ramona, adéu–, i en Cesc –Arriba Spain– i, per una altra banda, la Guillermina Motta signava discos. (...) No cal dir que n’he dedicat un, ben expressivament, a la Montserrat Roig –filla d’en Tomàs Roig i Llop, a qui conec de fa tants anys– i que em tracta amb un cert respecte i fins amb una mica de timidesa, però alhora amb un aire de confiança, potser vagament admirativa. És alta i prima, i té un rostre interessant, clar de color i una mica infantívol. A despit d’uns somriures moderats però afectuosos i agradables, fa pensar que potser en un altre nivell seria capaç de manifestar-se amb més llibertat –o fins de deixar-se anar una mica, o un tros–, però que, si ho fa, o més ben dit, no s’hi deu deixar anar fins al fons d’ella mateixa, perquè dóna la impressió de ser molt tancada –potser fins una mica distant, sense voler–, i de portar a dintre un pòsit amagat de desencís, o potser, encara més, de tristesa".

Fragment Del passat quan era present, VI (1972-1974), de Maurici Serrahima

Nota: No sé si ha estat casualitat, però justament aquesta setmana he pogut parlar amb Arcadi Fransitorra, cosí de la Montserrat Roig. Després de mesos i mesos, ho he pogut fer justament en la setmana en què recordem el #20aniversariMRoig. El motiu? Manuel Fransitorra i Alenyà, oncle de la Montserrat Roig, va ser durant dos mesos (desembre 1932-febrer 1933) taquígraf segon al Parlament de Catalunya del període republicà... Molt poc temps, sí, però uns mesos ben interessants, segur, perquè era just l'inici d'aquella etapa.