diumenge, 14 d’octubre del 2012

La mala reputació, de Bel Olid (Documenta, 4 d’octubre)



El passat 4 d’octubre, una bona colla d’amics i lectors de la Bel Olid vam arribar-nos a la llibreria Documenta. S’hi presentava La mala reputació (Editorial Proa).
La Bel va encetar la trobada dient que havia anat a escoltar l’Angela Volpini: ‘Per ser feliç, t’has d’escoltar, saber què vols i fer-ho’. I això és el que havia fet: reunir una bona colla d’amics el dia del seu aniversari, regalar-se (o regalar-nos) un llibre i prendre una copa de cava per celebrar-ho. I agraeix a la Mercè Ibarz la lectura del text i els seus molts comentaris.
A La mala reputació (XIV Premi Roc Boronat de l’ONCE Catalunya), Bel Olid explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb precisió. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.
Josep Lluch, editor de Proa i Pòrtic, diu que el Premi Roc Boronat és per la delicadesa especial de la Bel Olid en el tracte de la crueltat. No hi sobra cap paraula, diu, i remarca l’habilitat, la sensibilitat i la capacitat de l’autora per detectar els conflictes i les petites esquerdes de la vida.
I l’Àngels Jubany, professora de literatura de l’IES Satorras de Mataró, ens diu que la Bel no només era aquella alumna que excel·lia mentre ella explicava Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, sinó que també era una d’aquelles alumnes de les quals rebies més que no pas els dones. Quan el que habitualment sentim dels alumnes és que volen aprovar, passar l’examen i prou, sentir l’expressió ‘La Bel volia fer amistat’ recomforta: volia aprendre, preguntava incansablement.
I un cop passada la implicació personal, l’Àngels ens regala una magnífica anàlisi literària d’aquests contes que tenen en comú la violència, la banda més fosca de les persones. I ens parla dels noms tan literaris de les protagonistes: la Mila, l’Aurora...; dels dos fils conductors de l’obra, la violència i el sexe; del sensualisme de l’obra, del seu cromatisme  –‘Si em  fessin dir de quin color és el llibre diria que vermell!’ –, i també de la seva musicalitat. El llenguatge a La mala reputació és cru, però a voltes també molt tendre.
I arriba el moment de la cirereta del pastís. La cantant Lídia Pujol ens lliura a tots un full amb la traducció al català de la cançó La mauvaise réputation, de George Brassens. Us deixo aquí un fragment de la seva interpretació. 

Josep Lluch, Bel Olid i Àngels Jubany


Bel Olid i Àngels Jubany



I més coses:
- a semblança del que @llegimipiulem va fer amb el seu anterior llibre Una terra solitària, la Bel ens facilita la banda sonora de La mala reputació.  
- podeu llegir la seva contracrònica aquí