dissabte, 15 de desembre del 2012

Maridatge literari Sales, Calders i Tísner (Magatzem Escolà, 12 de desembre)



Si el 12/12/12 s’hagués acabat el món, a mi m’hauria agafat amb una copa a la mà i gaudint d’una bona lectura.  Els culpables? El Magatzem Escolà i la Laura Borràs, comissària de l’Any literari Sales, Calders i Tísner, que a hores d’ara ja tothom la deu conèixer. I us suggereixo que recordeu el nom de l’espai, el Magatzem Escolà (ubicat al barri del Born, al carrer Comercial, 13), perquè sembla que aquest maridatge va servir per engrescar-los a fer, l’any 2013, un cicle de Copes i Lletres. N’haurem d’estar pendents.
El maridatge consistia en provar tres begudes diferents a partir de les característiques de cada un dels autors, tot gaudint de la lectura d’alguns dels seus textos. Així, de Joan Sales vam prendre un ponx, de Pere Calders un cava i de Tísner un còctel.
Alguns trets d’Incerta glòria, com la melancolia, l’aridesa i la magrana podríem dir que trobàrem en el ponx Sales. Inspirat en les olors del camp, hi trobàrem anís i ginebra, xarop de lavanda, absenta i cervesa de gingebre. Era el primer i va entrar molt i molt bé. Mentre l’assaboríem, la Laura llegia un fragment de la correspondència entre Sales i Coromines sobre la llengua, malauradament molt i molt vigent, així com fragaments de Viatge d’un moribund, l’Enyorança de la Pàtria i l’Estranger.
Per al cava de Pere Calders, la gent de Magatzem Escolà han tingut en compte la seva subtilesa i dolcesa, i també l’home entremaliat, irònic i extremadament intel·ligent –i la maria lluïsa que apareix en una de les Cançons de la veritat oculta que canta Judith Neddermann. Amb la copa a la mà, ens diuen que per a aquesta beguda han utilitzat un Gran reserva, un cava Lecaredo que es diu ‘Subtil’..., com la Invasió subtil. Beguda amb caràcter, que es va escalfant a mida que va traient el seu caràcter. Matisos aromàtics i amb bombolleta molt fina. Mentre l’assaborim, la Laura ens llegeix un fragment d’Unitats de xoc  i escoltem La mort, mentre a tots se’ns escapa més d’un somriure.
I per al còctel de Tísner, que han titulat ‘El pirata català’, han tingut en compte que Tísner era un personatge gran, bonomiós, complet, franc, polifacètic, que era un pintor que escrivia, molt de la broma, amb un punt picant, mirada crítica, exòtic, nutritiu i reparador. Hi trobem ginebra, aromes cítrics de la taronja i el gingebre, i pomelo rosa. 
Esplèndid!

Ponx 'Incerta glòria' (Joan Sales) Foto de Maria Nunes

Cava 'Subtil' (Pere Calders) Foto de Maria Nunes

Còctel 'El pirata català' (Tísner). Foto Maria Nunes


dijous, 6 de desembre del 2012

Olor de colònia premiada al Festival Zoom d’Igualada



A propòsit de la lectura del llibre Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara, el maig del 2009 vaig escriure que mentre llegia el llibre “pensava en una pel·lícula que em passava pel davant”. D’això ja fa més de tres anys i avui ja puc dir que dissabte passat vaig tenir la sort d’assistir a la projecció d’Olor de colònia, dirigida per Lluís M. Güell, la qual juntament amb Carta a Eva, d’Agustí Villaronga, i Rescatando a Sara, de Manuel Ríos San Martín, eren les tres minisèries presentades al Festival Zoom d’Igualada.
No conec la Sílvia Alcàntara, però sí que conec Toni Cabré, adaptador del text i guionista d’Olor de Colònia, juntament amb Laia Aguilar i Anna Fité. Això ha fet que hagi viscut, tot i que a distància, el desenvolupament d’aquest projecte, i veure com això té finalment una plasmació a la pantalla és realment fantàstic.
Així, el passat dissabte 1 de desembre, més d’un centenar de persones ensvam aplegar al Teatre Aurora d’Igualada, tot i que uns dies abans més de tres-centes van poder assistir a la primera projecció d’Olor de colònia, a l’Ateneu Igualadí. Lluís M. Güell, director; Albert Sagalés, productor executiu de Diagonal TV; Pep Planas, actor; Toni Cabré, guionista, i Anna Cervera, directora executiva del Festival Zoom, van fer-ne la presentació. Tots sabíem que era quelcom especial, perquè encara no s’ha projectat a TV3 i l’únic que n’havíem pogut veure era el seu tràiler.
I les primeres reaccions ja van arribar a la mitja part de la projecció, un cop visionat el primer capítol. Igualadins que s’apropaven al director Lluís M. Güell i li explicaven que a Igualada també hi havia autobusos que portaven els treballadors a les adoberies, a primeres hores del matí, i que ho recordaven tot mirant la pel·lícula.
Dies abans havia assistit a la presentació d’un altre llibre també relacionat amb les colònies tèxtils, El silenci dels telers, d’Assumpta Montellà. Mai hagués pensat que es complementessin tan i tan bé. Si no hi hagués anat no hagués entès tan clarament perquè la Mercè d’Olor de colònia era l’única noia que a la pel·lícula encara duia trenes; ni hagués entès el silenci de l’esposa Viladomiu; ni el silenci que havien de guardar les nenes/noies després de ser arrambades darrere les caixes pels encarregats... Si us plau, si veieu que fa una presentació a la vostra ciutat o poble, no dubteu d’anar-hi, perquè després copsareu coses més ràpidament quan veieu Olor de colònia.
Un instant d’aquella tarda que guardaré en la memòria? Quan s’obriren els llums i les llàgrimes d'emoció anaven galtes avall d’en Pep Planas, el protagonista. Un altre instant? Quan, a la nit, a la gala que es feia a l’Ateneu Igualadí, anunciaren que Olor de colònia era la minisèrie guanyadora del Festival Zoom d’Igualada. No sé si n’érem gaire conscients, però vull pensar que assistírem al primer premi d’Olor de colònia, perquè vull pensar que en vindran molts més. Perquè Antoni-Olaf Sabater n’ha fet una música bellíssima i el repartiment és excel·lent: Pep Planas, Maria Molins, Míriam Iscla, Toni Sevilla, Greta Fernández, Fermí Reixach, Marta Angelat, Pepa López, Vicky Peña, Miquel Gelabert, Jordi Banacolocha, Àngels Bassas, Aida de la Cruz, Àurea Màrquez, Rosa Vila...
L’endemà, Sílvia Alcàntara, autora de la novel·la, va assistir a la projecció (la minisèrie guanyadora es tornava a projectar) i a la mitja part ja la felicitaven. Ella és una d’aquelles nenes que s’aixecaven de matinada a la Colònia Vidal i que ha novel·lat la seva experiència.
Amb ganes que es projecti ja a la petita pantalla, moltes felicitats!

Lluís M. Güell, Albert Sagalés, Pep Planas i Anna Cervera

Pep Planas, Anna Cervera i Toni Cabré

L'actor Pep Planas



Pep Planas, Toni Cabré i Lluís M. Güell,
amb el Premi del Festival Zoom d'Igualada