dissabte, 15 de desembre del 2012

Maridatge literari Sales, Calders i Tísner (Magatzem Escolà, 12 de desembre)



Si el 12/12/12 s’hagués acabat el món, a mi m’hauria agafat amb una copa a la mà i gaudint d’una bona lectura.  Els culpables? El Magatzem Escolà i la Laura Borràs, comissària de l’Any literari Sales, Calders i Tísner, que a hores d’ara ja tothom la deu conèixer. I us suggereixo que recordeu el nom de l’espai, el Magatzem Escolà (ubicat al barri del Born, al carrer Comercial, 13), perquè sembla que aquest maridatge va servir per engrescar-los a fer, l’any 2013, un cicle de Copes i Lletres. N’haurem d’estar pendents.
El maridatge consistia en provar tres begudes diferents a partir de les característiques de cada un dels autors, tot gaudint de la lectura d’alguns dels seus textos. Així, de Joan Sales vam prendre un ponx, de Pere Calders un cava i de Tísner un còctel.
Alguns trets d’Incerta glòria, com la melancolia, l’aridesa i la magrana podríem dir que trobàrem en el ponx Sales. Inspirat en les olors del camp, hi trobàrem anís i ginebra, xarop de lavanda, absenta i cervesa de gingebre. Era el primer i va entrar molt i molt bé. Mentre l’assaboríem, la Laura llegia un fragment de la correspondència entre Sales i Coromines sobre la llengua, malauradament molt i molt vigent, així com fragaments de Viatge d’un moribund, l’Enyorança de la Pàtria i l’Estranger.
Per al cava de Pere Calders, la gent de Magatzem Escolà han tingut en compte la seva subtilesa i dolcesa, i també l’home entremaliat, irònic i extremadament intel·ligent –i la maria lluïsa que apareix en una de les Cançons de la veritat oculta que canta Judith Neddermann. Amb la copa a la mà, ens diuen que per a aquesta beguda han utilitzat un Gran reserva, un cava Lecaredo que es diu ‘Subtil’..., com la Invasió subtil. Beguda amb caràcter, que es va escalfant a mida que va traient el seu caràcter. Matisos aromàtics i amb bombolleta molt fina. Mentre l’assaborim, la Laura ens llegeix un fragment d’Unitats de xoc  i escoltem La mort, mentre a tots se’ns escapa més d’un somriure.
I per al còctel de Tísner, que han titulat ‘El pirata català’, han tingut en compte que Tísner era un personatge gran, bonomiós, complet, franc, polifacètic, que era un pintor que escrivia, molt de la broma, amb un punt picant, mirada crítica, exòtic, nutritiu i reparador. Hi trobem ginebra, aromes cítrics de la taronja i el gingebre, i pomelo rosa. 
Esplèndid!

Ponx 'Incerta glòria' (Joan Sales) Foto de Maria Nunes

Cava 'Subtil' (Pere Calders) Foto de Maria Nunes

Còctel 'El pirata català' (Tísner). Foto Maria Nunes


dijous, 6 de desembre del 2012

Olor de colònia premiada al Festival Zoom d’Igualada



A propòsit de la lectura del llibre Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara, el maig del 2009 vaig escriure que mentre llegia el llibre “pensava en una pel·lícula que em passava pel davant”. D’això ja fa més de tres anys i avui ja puc dir que dissabte passat vaig tenir la sort d’assistir a la projecció d’Olor de colònia, dirigida per Lluís M. Güell, la qual juntament amb Carta a Eva, d’Agustí Villaronga, i Rescatando a Sara, de Manuel Ríos San Martín, eren les tres minisèries presentades al Festival Zoom d’Igualada.
No conec la Sílvia Alcàntara, però sí que conec Toni Cabré, adaptador del text i guionista d’Olor de Colònia, juntament amb Laia Aguilar i Anna Fité. Això ha fet que hagi viscut, tot i que a distància, el desenvolupament d’aquest projecte, i veure com això té finalment una plasmació a la pantalla és realment fantàstic.
Així, el passat dissabte 1 de desembre, més d’un centenar de persones ensvam aplegar al Teatre Aurora d’Igualada, tot i que uns dies abans més de tres-centes van poder assistir a la primera projecció d’Olor de colònia, a l’Ateneu Igualadí. Lluís M. Güell, director; Albert Sagalés, productor executiu de Diagonal TV; Pep Planas, actor; Toni Cabré, guionista, i Anna Cervera, directora executiva del Festival Zoom, van fer-ne la presentació. Tots sabíem que era quelcom especial, perquè encara no s’ha projectat a TV3 i l’únic que n’havíem pogut veure era el seu tràiler.
I les primeres reaccions ja van arribar a la mitja part de la projecció, un cop visionat el primer capítol. Igualadins que s’apropaven al director Lluís M. Güell i li explicaven que a Igualada també hi havia autobusos que portaven els treballadors a les adoberies, a primeres hores del matí, i que ho recordaven tot mirant la pel·lícula.
Dies abans havia assistit a la presentació d’un altre llibre també relacionat amb les colònies tèxtils, El silenci dels telers, d’Assumpta Montellà. Mai hagués pensat que es complementessin tan i tan bé. Si no hi hagués anat no hagués entès tan clarament perquè la Mercè d’Olor de colònia era l’única noia que a la pel·lícula encara duia trenes; ni hagués entès el silenci de l’esposa Viladomiu; ni el silenci que havien de guardar les nenes/noies després de ser arrambades darrere les caixes pels encarregats... Si us plau, si veieu que fa una presentació a la vostra ciutat o poble, no dubteu d’anar-hi, perquè després copsareu coses més ràpidament quan veieu Olor de colònia.
Un instant d’aquella tarda que guardaré en la memòria? Quan s’obriren els llums i les llàgrimes d'emoció anaven galtes avall d’en Pep Planas, el protagonista. Un altre instant? Quan, a la nit, a la gala que es feia a l’Ateneu Igualadí, anunciaren que Olor de colònia era la minisèrie guanyadora del Festival Zoom d’Igualada. No sé si n’érem gaire conscients, però vull pensar que assistírem al primer premi d’Olor de colònia, perquè vull pensar que en vindran molts més. Perquè Antoni-Olaf Sabater n’ha fet una música bellíssima i el repartiment és excel·lent: Pep Planas, Maria Molins, Míriam Iscla, Toni Sevilla, Greta Fernández, Fermí Reixach, Marta Angelat, Pepa López, Vicky Peña, Miquel Gelabert, Jordi Banacolocha, Àngels Bassas, Aida de la Cruz, Àurea Màrquez, Rosa Vila...
L’endemà, Sílvia Alcàntara, autora de la novel·la, va assistir a la projecció (la minisèrie guanyadora es tornava a projectar) i a la mitja part ja la felicitaven. Ella és una d’aquelles nenes que s’aixecaven de matinada a la Colònia Vidal i que ha novel·lat la seva experiència.
Amb ganes que es projecti ja a la petita pantalla, moltes felicitats!

Lluís M. Güell, Albert Sagalés, Pep Planas i Anna Cervera

Pep Planas, Anna Cervera i Toni Cabré

L'actor Pep Planas



Pep Planas, Toni Cabré i Lluís M. Güell,
amb el Premi del Festival Zoom d'Igualada


dijous, 15 de novembre del 2012

Jornades Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 11 de novembre)



Diumenge vaig (re)tornar a Roda de Ter, tal com vaig fer l’any passat i com, si tot va bé, faré l’any vinent. Era el darrer dia de les Jornades Miquel Martí i Pol i al Teatre Eliseu hi havia el lliurament dels Premis literaris d’enguany, un bon motiu per tornar a saludar la Montserrat Sans i la gent del poble que vol recordar el poeta.
El Teatre Eliseu és petitó, acollidor i molt càlid. La mida justa que cal per acollir la mainada premiada amb els premis ARC de Narració Infantil i Juvenil, el primer Premi de Teatre Jaume Salés i Sanjaume, que va ser per l’obra Desaparegut sobre el canal, d’Albert Sunyer, de Terrassa.
Que a l’edició d’enguany no es parlaria només de Miquel Martí i Pol ja ens ho anunciava el hall del teatre. Una exposició titulada ‘El llibre i la lectura. L’univers literari d’Emili Teixidor’ ens recordava també la mort de l’Emili, gran amic de Miquel Martí i Pol. Així, si durant tot l’acte ambdós van fer-se presents, també van ser les obres que va obtenir l’accèssit: El final de la roda, de Joan Mercader, d’Olot, i Gust d’ametler o de lluna, de Pere Suau i Palou, de Bunyola (Mallorca).
L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra i Macià, anuncia que pel desè aniversari de la mort de Martí i Pol s’organitzarà un gran Simpòsium Internacional els dies 18, 19 i 20 d’octubre de 2013, que tindrà lloc en espais tan diversos com la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona; a la Universitat de Vic i al Teatre Eliseu de Roda de Ter.
Després, Ramon Besora, president de l’Associació Amics de Miquel Martí i Pol, anuncia tot un seguit d’activitats:
- que tots els ajuntaments que tinguin places, carrers, instituts o escoles que portin el nom de Miquel Martí i Pol, que el proper 11/11/2013 s’hi llegeixin els seus poemes.
- anuncia la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Universitat Oberta de Catalunya i del Parlament de Catalunya.
- creació d’una pàgina web amb la digitalització del seu arxiu, que inclogui arxiu sonor i fotogràfic
- el grup de teatre Marduix prepararan un espectacle teatral que es vehicularia a través de les biblioteques.
- conferencia de Ricard Torrents, assagista, traductor i crític literari
- un recital de poesia, en les diferents llengües en què s’han traduït els poemes de Miquel Martí i Pol.
- i algun que altre acte que encara està per lligar...

No hi ha millor manera per acabar un acte d’aquest tipus que escoltar la seva poesia. L’actriu Rosa Cadafalch i en Ramon Martí i Pol, germà del poeta, ens van regalar un dels millors moments de l’acte. La sirereta del pastís va ser quan van cloure l’acte llegint, a dues veus, el poema ‘Goigs inèdits en llaor de l’Emili Teixidor’. Així, en un mateix acte, dos homenatges. Era inevitable.


Pere Suau

Rosa Cadafalch

Ramon Martí i Pol



 

diumenge, 14 d’octubre del 2012

La mala reputació, de Bel Olid (Documenta, 4 d’octubre)



El passat 4 d’octubre, una bona colla d’amics i lectors de la Bel Olid vam arribar-nos a la llibreria Documenta. S’hi presentava La mala reputació (Editorial Proa).
La Bel va encetar la trobada dient que havia anat a escoltar l’Angela Volpini: ‘Per ser feliç, t’has d’escoltar, saber què vols i fer-ho’. I això és el que havia fet: reunir una bona colla d’amics el dia del seu aniversari, regalar-se (o regalar-nos) un llibre i prendre una copa de cava per celebrar-ho. I agraeix a la Mercè Ibarz la lectura del text i els seus molts comentaris.
A La mala reputació (XIV Premi Roc Boronat de l’ONCE Catalunya), Bel Olid explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb precisió. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.
Josep Lluch, editor de Proa i Pòrtic, diu que el Premi Roc Boronat és per la delicadesa especial de la Bel Olid en el tracte de la crueltat. No hi sobra cap paraula, diu, i remarca l’habilitat, la sensibilitat i la capacitat de l’autora per detectar els conflictes i les petites esquerdes de la vida.
I l’Àngels Jubany, professora de literatura de l’IES Satorras de Mataró, ens diu que la Bel no només era aquella alumna que excel·lia mentre ella explicava Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, sinó que també era una d’aquelles alumnes de les quals rebies més que no pas els dones. Quan el que habitualment sentim dels alumnes és que volen aprovar, passar l’examen i prou, sentir l’expressió ‘La Bel volia fer amistat’ recomforta: volia aprendre, preguntava incansablement.
I un cop passada la implicació personal, l’Àngels ens regala una magnífica anàlisi literària d’aquests contes que tenen en comú la violència, la banda més fosca de les persones. I ens parla dels noms tan literaris de les protagonistes: la Mila, l’Aurora...; dels dos fils conductors de l’obra, la violència i el sexe; del sensualisme de l’obra, del seu cromatisme  –‘Si em  fessin dir de quin color és el llibre diria que vermell!’ –, i també de la seva musicalitat. El llenguatge a La mala reputació és cru, però a voltes també molt tendre.
I arriba el moment de la cirereta del pastís. La cantant Lídia Pujol ens lliura a tots un full amb la traducció al català de la cançó La mauvaise réputation, de George Brassens. Us deixo aquí un fragment de la seva interpretació. 

Josep Lluch, Bel Olid i Àngels Jubany


Bel Olid i Àngels Jubany



I més coses:
- a semblança del que @llegimipiulem va fer amb el seu anterior llibre Una terra solitària, la Bel ens facilita la banda sonora de La mala reputació.  
- podeu llegir la seva contracrònica aquí