Dissabte a les 9, al carrer Nou de la Rambla, hi havia una bona cua esperant que les taquilles de la Sala Apolo obrissin per veure la presentació del seu nou disc Now!. L’accent gironí guanyava al barceloní.
Desconeixia aquesta banda, però el concert va valer la pena. Bon soul, bones vibracions, bona posada en escena i connexió amb el públic que va anar creixent a mida que el concert avançava. Un bon exemple de les coses que es fan aquí i que triomfen en els millors festivals de música d’Europa. No m’estranyaria que l’aval de tenir de productor el novaiorquès Binky Griptite els faci fer el salt, ràpidament, més enllà d’Europa.
El vestuari de les tres cantants de The Pepper Pots, de la dissenyadora gironina Carme Puigdevall i Plantés, no era l’únic vestuari propi dels anys 60. Bona part de la gent que els seguia –i gent jove- vestien camises entallades amb corbates estretes, ells, i les noies vestits o faldilles amb estampats de l'època. Tot un corrent, doncs, que fa més versemblant l’hora i mitja de concert. Era la contra moda, com si diguéssim, tot i que per si sols ja en creaven una.
Vaig anar bellugant-me per la sala, volia fer alguna que altra fotografia, i vaig adonar-me que traient el color de les fotos semblava talment que hagués tornat enrere amb la màquina del temps.
Molt destacable la composició de tota la banda, gent força jove, amb empenta. Els tres violins i el violoncel, s’ho passaven tan o més bé que el saxo i les trompetes.
Si fa un temps parlava dels bons aires de música que oferien els Manel, penso que The Pepper Pots omplen també un espai necessari. Now! cal portar-los a tot arreu.
Una reflexió. La Sala Apolo tenia la mida justa, semblant al Casal del carrer Nou, de Mataró, només que aquest espai no té els quatre llocs per seure. El concerts i els espais de música a la meva ciutat s’han traslladat a les afores i ara ens trobem que els adolescents, quan comencen les seves aventures musicals nocturnes, necessiten d’un suport logístic de pares que vagin fent torns. No podríem aprofitar espais com el Casal per fer un concert així, tipus The Pepper Pots? Un bon grup d’aquí també per a gaudir-lo aquí.
Desconeixia aquesta banda, però el concert va valer la pena. Bon soul, bones vibracions, bona posada en escena i connexió amb el públic que va anar creixent a mida que el concert avançava. Un bon exemple de les coses que es fan aquí i que triomfen en els millors festivals de música d’Europa. No m’estranyaria que l’aval de tenir de productor el novaiorquès Binky Griptite els faci fer el salt, ràpidament, més enllà d’Europa.
El vestuari de les tres cantants de The Pepper Pots, de la dissenyadora gironina Carme Puigdevall i Plantés, no era l’únic vestuari propi dels anys 60. Bona part de la gent que els seguia –i gent jove- vestien camises entallades amb corbates estretes, ells, i les noies vestits o faldilles amb estampats de l'època. Tot un corrent, doncs, que fa més versemblant l’hora i mitja de concert. Era la contra moda, com si diguéssim, tot i que per si sols ja en creaven una.
Vaig anar bellugant-me per la sala, volia fer alguna que altra fotografia, i vaig adonar-me que traient el color de les fotos semblava talment que hagués tornat enrere amb la màquina del temps.
Molt destacable la composició de tota la banda, gent força jove, amb empenta. Els tres violins i el violoncel, s’ho passaven tan o més bé que el saxo i les trompetes.
Si fa un temps parlava dels bons aires de música que oferien els Manel, penso que The Pepper Pots omplen també un espai necessari. Now! cal portar-los a tot arreu.
Una reflexió. La Sala Apolo tenia la mida justa, semblant al Casal del carrer Nou, de Mataró, només que aquest espai no té els quatre llocs per seure. El concerts i els espais de música a la meva ciutat s’han traslladat a les afores i ara ens trobem que els adolescents, quan comencen les seves aventures musicals nocturnes, necessiten d’un suport logístic de pares que vagin fent torns. No podríem aprofitar espais com el Casal per fer un concert així, tipus The Pepper Pots? Un bon grup d’aquí també per a gaudir-lo aquí.
Us he regalat la seva pàgina. Entreu-hi Now!, després o sempre.
1 comentari:
Em vaig perdre aquest concert, però tinc moltes ganes de veure'ls en directe!
Publica un comentari a l'entrada