Concert de Primavera per la Pau a Santa Maria de Mataró

Fa pocs minuts que hem acabat el concert a la Basílica de Santa Maria de Mataró. L’església feia goig de veure, tan plena. Mentre a casa uns ja fa una estona que descansen, jo aprofito aquesta breu estona per endreçar els meus pensaments.
No sé pas com se sentia des de baix. L’església, tan gran com és, ressona moltíssim, però és veritat que no tan com els dos dies que hi hem assajat, amb la nau freda i buida. Jo m’ho he passat d’allò més bé.
I ja sé que és molt tòpic, però sempre que acabem amb tot el públic cantant Escolta-ho en el vent, què voleu que us digui, no puc evitar que se’m posi un nus a la gola.
Hi havia el rector, l’alcalde -un assidu dels nostres concerts i sempre a punt, tot i que avui m’ha semblat especialment cansat-, algun regidor de l’Ajuntament i consellers de la Caixa.
Amb tot, deixeu-me que deixi escrit el que he fet tot just hem acabat el concert. He baixat a parlar amb el regidor Joan Mora, perquè no me n’he pogut estar. Estic acostumada a veure polítics en diferents situacions, convidats a actes protocol·laris, i alguns els vénen més de gust i d’altres que no tant. Però, nois, veure la cara que hi feia, com seguia atent el concert, com el fotografiava i l’enregistrava, m’ha agradat.
Tenim una cosa en comú: a tots dos en Carles Guanyabens ens va demanar un post del nostre blog per a col·laborar en la darrera revista del Capgrossos, la revista Tirant lo Blau. El concurs de castells d’enguany va ser el nostre primer concurs i l’empremta que ens va deixar la podeu llegir a la revista.
Doncs això, li he dit que m’ha agradat veure'l gaudir del concert, perquè allà hi era en cos i ànima, i ell ha estat content que li ho digués. I si algú pensa que com és que puc fer això si ell és de CiU, doncs mal fet. Al pa, pa i al vi, vi. I abans que res, les persones.

Televisió de Mataró i Ràdio Mataró han enregistrat el concert. Si algú no hi ha pogut assistir, Televisió de Mataró l'emetrà el proper dimarts, a dos quarts de deu del vespre, i el dimecres 4 de març, a dos quarts de quatre de la tarda.

I en Genís, chapeau, com sempre.

Pellofa XXXI

A Mataró, el Carnestoltes té nom propi, i aquest és en Pellofa i cada dimecres de cendra n’enterrem un. Enguany, ja és el que fa XXXI.
Si qui llegeix aquestes ratlles és persona que estima les tradicions populars, la festa i la gresca, proposeu-vos aturar un dimecres de cendra a Mataró. De veritat, val la pena.
Avui, a partir de les cinc de la tarda, tothom qui ha volgut ha pogut dir el seu últim adéu a n’en Pellofa XXXI. El teníem estirat dins de l’entrada de l’Ajuntament, amb tots de personatges que el voltaven: des d’un bisbe, un cardenal, capellans i monges, aquestes darreres obsequiant a la gent amb un gran pa en forma de penis, on s’hi podia llegir en una etiqueta que duia enganxada:

“Ja s’acaba el meu regnat,
Sé que tothom m’enyora.
Aquí teniu el llegat
i mengeu-vos la penyora.
Carnestoltes 2009”

A més, hi havia tot un estol de vídues que ploraven sens parar, guàrdies urbans, militars, angelets i nens d’orfenat, a més dels botargues que vigilaven perquè tot anés com cal. Ah, i un capellà ben plantat i el notari -aquest que no falti-, que si no hi hauria testament!

Amb el recordatori a una mà i l’espelma a l’altra, tots nosaltres hem desfilat darrera tota la comitiva cap a les vuit del vespre, enfilant els carrers cap a la plaça de la Muralla.
Allí, després dels pregons rituals, i amb una plaça plena de gom a gom, el notari ha llegit el testament d’en Pellofa, fent cantar a tothom la següent estrofa:

"Donem fe d'aquesta estrofa

són deixalles d'en Pellofa".

Aleshores, ha fet acte de presència la Vella Quaresma, que sempre apareix sota els mateixos compassos, una música rítmica que penetra a les entranyes i que sempre més identifiques amb la festa. Els vicis entren en escena i comença la lluita eterna entre en Pellofa (disbauxa i permissivitat) i la Vella Quaresma (abstinència i control).
Amb la lluita acabada, i tal com diu la tradició amb la Quaresma a tocar, hem anat tots cap a la plaça de la Peixateria a entronitzar-la. Bonica, és bonica la Vella Quaresma d’enguany, i té set cames que glateixen ja perquè arribi el diumenge i la canalla li canti la cançó:

“Serra la vella,
un plat d’escudella.
Serra la velló
un plat d’escudelló.
Que ja està?”

I si, a més, a casa hi ha relleu a l’hora de participar a muntar la festa, més que millor. No ho trobeu?

Núvol de lletres

Aquest és el meu núvol de lletres