diumenge, 15 de juny de 2008

La Maternitat d'Elna



Ahir vaig tenir el privilegi de poder visitar la Maternitat d'Elna, juntament amb una seixantena de persones més, amb l'Assumpta Montellà, autora del llibre La Maternitat d'Elna. I dic "privilegi" perquè, a més de les explicacions que ens feia, l'Assumpta traspua emoció. Què no pot fer una persona quan el seu blog es diu "sentimentsaflordepell "!
Sabia de la història, del seu blog, n'havia vist l'exposició i un petit reportatge, però ser allà, començar a veure la cúpula de vidre de la Maternitat, travessar la porta i poder trepitjar aquell terra, moure'm per cada habitació, mirant algunes de les fotografies que l'Elisabeth Eidenbenz va fer d'aquells temps i que et trobes a les parets..., va ser molt fort.
L'Assumpta deixa molt clar ja d'entrada que no es va a visitar només una casa, sinó a sentir, a entendre què hi va passar allà dins; a conèixer qui era l'Elisabeth, a recuperar part de la memòria que ens pertoca a tots.
I quan comença a parlar, l'Assumpta ja no para, i respon cada una de les preguntes o reflexions que li fas. I provoca un no sé què que fa que, de mica en mica, tots ens anem emocionant; i ara comença una, després una altra, i tu proves d'aguantar-te, intentant fotografiar el moment precís, però acabes també plorant.
Hauria de fer un post molt llarg, massa llarg, per explicar tota la vivència d'ahir, cada anècdota, explicació, però com que ni així ni hauria prou, i tampoc ho sabria explicar, només deixaré escrita la frase que en Manuel Huerga, qui serà el director de la pel·lícula, va dir-li diumenge passat mentre enregistrava personalment, càmera a l'espatlla, cada una de les petites Elnes que s'ajuntaven al parc de la Ciutadella: "La història de la Maternitat d'Elna no és la història d'una derrota, sinó la història d'una victòria". Us recomano el petit documental que en va fer i que podeu trobar al blog de l'Assumpta.
A l'hora del cafè, al restaurant d'Elna La Campange, l'Assumpta ens va explicar com va conèixer a l'Elisabeth, i això sí que em va impactar. Havia de ser un moment molt màgic, molt especial.
Avui, a primera hora de la tarda, he mirat el reportatge que abans-d'ahir va emetre el Canal 33, El llegat de la Maternitat d'Elna, i no ho pogut evitar...
La pel·lícula es començarà a gravar aquesta propera tardor i no la podrem veure en cartellera fins a la tardor del 2009.
Quanta raó té l'Elisabeth Eidenbenz quan diu que mai n'aprenem prou, que sempre caiem en els mateixos errors. I quin exemple de dona, forta, valenta, per tirar endavant tota aquesta història amb tan sols vint-i-quatre anys!
I ara, amb noranta-cinc acabats de fer, segueix la lluita, col·laborant amb els camps de refugiats del Pakistan.
Quina lliçó! I nosaltres, barallant-nos per foteses...

2 comentaris:

Consol Prados Martínez ha dit...

Hola. Tens tota la raó que Assumpta transmet emoció. Es nota que ho viu i va fer que ho visquéssim. Crec que amb aquesta visita ens hem fet més defensores encara de la recuperació de la memòria històrica. És lamentable que l'abandó i la desesperació que a suposar l'exili del 39 continuï passant ara en altres indrets. Sort de persones, d'humanitats, com l'Elisabeth. Tot un caràcter. Però de no ser així, no hauria fet el que va fer.

Glòria ha dit...

Blanca, no sé qui ets, però segur que ens vam veure dissabte passat... per tant, compartim valors i sentiments.
I diuen que la dona és el sexe dèbil!