dimecres, 8 d’abril de 2009

Campanar d'Argentona


Ahir va ser un dia especial.
Tot i la pluja, vaig pujar al campanar d’Argentona per les escales estretes de cargol que havien pujat durant anys els meus avantpassats.
M’havien parlat de l’existència d’una pedra a dalt del campanar on hi havia gravat el cognom “Pinart”.
Encara avui hi ha gent d’Argentona que recorda en Pere Pinart i Font, campaner d’Argentona, però és que aquest va ser el darrer de quatre generacions de campaners. El seu germà Josep –el meu besavi– va ser-ho de la basílica de Santa Maria, de Mataró, quan mossèn Samsó va ser-ne rector.
Deixeu que em reservi moltes més coses que ara mateix podria començar a explicar, però que me les guardo per a un treball que estic fent.
Només una mostra de la pujada al campanar, on veiem el primer any d’un campaner Pinart, 1768, i la data de 1941, que és quan es va reconstruir part de l'església, de la rectoria i del casal parroquial (sembla que aquesta darrera data la va escriure en Julià Pinart).
Impressionant!

1 comentari:

Ester ha dit...

En aquest cas... una imatge no val més que 1000 paraules!!!! Em deleixo per poder saber-ne més coses!!!! De totes maneres, amb paraules o sense, aquesta imatge m'ha emocionat profundament!!! No sé com explicar-ho.... un pessigolleig a la sang, els ulls aque se't neguen.....