Ahir va ser un dia gratificant: dins dels actes de commemoració de la República, al restaurant La Pedrera, de Canyelles, es va lliurar el I Premi Salvador Armendares, proposat per ERC-Vilfranca del Penedès, i també es va homenatjar a gent significativa de la comarca, com en Pere Marra Rosés, primer alcalde d’ERC a la comarca, de qui l’historiador Raimon Soler en va fer una glossa esplèndida.
Un bon discurs el que va fer en Joan Basseda i Domènech. Primer només li sortien dues paraules: “moltes gràcies” i “sóc feliç”, però un cop dites ja es va llençar i va agrair, sobretot, l’esforç que fa la gent que no surt a primera pàgina, la de les famílies de la gent del partit. I es notava que la gent vol sentir aquestes coses, de tant en tant.
Fets els reconeixements, l’Albert Zafra, president de la secció local de Vilafranca, va expressar l’honor que era per ERC-Vilafranca del Penedès presentar el Premi Salvador Armendares, perquè realment s’havien trobat amb un diputat al Parlament de Catalunya del 1932 que ja havia defensat a bastament el tema de la vegueria i que havia lluitat per Vilafranca. D’aquesta manera –va dir l’Albert– es fa un reconeixement històric i personal a la persona de Salvador Armendares.
Abans de donar pas al lliurament del Premi, en Jaume Torrent i Oriol, autor del llibre Salvador Armendares i Torrent, metge i polític (Malgrat de Mar – Mèxic, DF) i familiar seu, ha fet una breu síntesi de la vida d'Armendares, tant des del vessant polític com del professional i ha trasllat a tota la sala la felicitat dels fills de Salvador Armendares davant d’aquesta iniciativa.
El I Premi Salvador Armendares s’ha lliurat a l’Escola d’Estiu del Penedès i l’han recollit quatre mestres de l’Escola. Emoció en obrir el premi: una ampolla de vi, de fusta massissa, on en el lloc de l’etiqueta hi ha una placa indicant el nom del premi, i al coll de l’ampolla un llibret menut amb una fotografia i una breu biografia d’Armendares. Què més propi del Penedès?
Agrair que el diputat Miquel Carrillo fes també unes breus paraules en referència a la persona de Salvador Armendares i a l’Alba Castellví l’entusiasme que ens va mostrar, en els moments previs al dinar, en reconèixer que havien quedat sorpresos d’haver tingut ara coneixença de la tasca política que havia fet aquest metge i polític i que exercí, fins i tot a Mèxic, des de l’exili, la seva estima pel país.
Gràcies, gràcies, gràcies!
Un bon discurs el que va fer en Joan Basseda i Domènech. Primer només li sortien dues paraules: “moltes gràcies” i “sóc feliç”, però un cop dites ja es va llençar i va agrair, sobretot, l’esforç que fa la gent que no surt a primera pàgina, la de les famílies de la gent del partit. I es notava que la gent vol sentir aquestes coses, de tant en tant.
Fets els reconeixements, l’Albert Zafra, president de la secció local de Vilafranca, va expressar l’honor que era per ERC-Vilafranca del Penedès presentar el Premi Salvador Armendares, perquè realment s’havien trobat amb un diputat al Parlament de Catalunya del 1932 que ja havia defensat a bastament el tema de la vegueria i que havia lluitat per Vilafranca. D’aquesta manera –va dir l’Albert– es fa un reconeixement històric i personal a la persona de Salvador Armendares.
Abans de donar pas al lliurament del Premi, en Jaume Torrent i Oriol, autor del llibre Salvador Armendares i Torrent, metge i polític (Malgrat de Mar – Mèxic, DF) i familiar seu, ha fet una breu síntesi de la vida d'Armendares, tant des del vessant polític com del professional i ha trasllat a tota la sala la felicitat dels fills de Salvador Armendares davant d’aquesta iniciativa.
El I Premi Salvador Armendares s’ha lliurat a l’Escola d’Estiu del Penedès i l’han recollit quatre mestres de l’Escola. Emoció en obrir el premi: una ampolla de vi, de fusta massissa, on en el lloc de l’etiqueta hi ha una placa indicant el nom del premi, i al coll de l’ampolla un llibret menut amb una fotografia i una breu biografia d’Armendares. Què més propi del Penedès?
Agrair que el diputat Miquel Carrillo fes també unes breus paraules en referència a la persona de Salvador Armendares i a l’Alba Castellví l’entusiasme que ens va mostrar, en els moments previs al dinar, en reconèixer que havien quedat sorpresos d’haver tingut ara coneixença de la tasca política que havia fet aquest metge i polític i que exercí, fins i tot a Mèxic, des de l’exili, la seva estima pel país.
Gràcies, gràcies, gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada