diumenge, 26 d’abril de 2009

In memoriam Rossend Dalmau i Graupera

Avui hem dit adéu a n'en Sendo, que és com tots els coneixíem.
De menuda, anava a comprar a l'economato de la Cooperativa del Forn del Vidre, perquè l'avi, en Jaume Bartrolí i Leal, havia estat company i amic d’en Sendo, d’en Salvador Cruixent, d’en Peiró i de tants d’altres.
Emotives han estat totes les paraules, recordant i parlant d’en Sendo, però que podríem adreçar-les a totes aquelles persones i famílies que van viure, tirar endavant i estimar la Cooperativa del Forn del Vidre, actualment força arraconada i oblidada per molts mataronins. I, malauradament, en trobades així t’adones del que va significar la fàbrica per a tots ells, de l’estima al vidre i als companys.
I aleshores em sorgeixen els dubtes. S’explica a les escoles de Mataró que a la nostra ciutat va existir una de les primeres cooperatives de tot l’estat espanyol? No es trasllada de cap manera als estudiants d’avui en dia la gran importància que va tenir el cooperativisme a Mataró? Jo puc dir, amb molt d’orgull, que a mi sí que se’m va explicar. En Ramon Salicrú era d’aquells professors que a partir de l’experiència local t’arribava a explicar la gran transformació industrial europea o al revés. Era una manera de fer-te més pròxima la història.
En Salvador Milà ha parlat d’un llibret titulat Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. La lluita per retornar les llibertats democràtiques en el Mataró de la postguerra, de Margarida Colomer, on s’explica la trajectòria d’en Rossend Dalmau. Jo no el coneixia, però he anat a buscar-lo de seguida.
I per homenatjar-lo, us recomano que el llegiu, i perquè és cert que qui fa fort un país no són els dirigents, sinó la seva gent, sovint desconeguda.

Descansa en pau, Rossend, home de consens, d’esquerres i fidel als teus ideals.
I a tu, Helios, un petó