Amb el primer cafè amb llet del matí a les mans, hem decidit arribar-nos a Sant Cugat, a la Setmana del Llibre en Català. Sense pressa. El cel blavíssim, net i clar, i un sol radiant. És el millor dia per anar-hi, decidim. El darrer.
Entrem al primer pavelló, el relacional i narrativa. Oh, sorpresa! De fons sentim els Manel, com si d’un fil musical es tractés. I em descobreixo marcant el ritme amb els peus, com dansant, mentre miro una i una altra prestatgeria: filosofia, teatre, novel·la, poesia. “I a vegades ens en sortim, i a vegades ens en sortim...”
Llibres, molts llibres. Amor i desamor. Amor als llibres i un sentiment estrany, de no poder tenir tots aquells que voldries.
A la tarima, i cloent la Setmana, hi veiem Isabel-Clara Simó, Màrius Serra i Martí Gironell, que dibuixen les seves darreres signatures en les primeres pàgines dels llibres comprats.
Hi trobo llibres que m’estimo, bàsicament perquè estimo els seus autors, per una cosa o per una altra. M’agrada trobar-hi dues obres de l’amic Toni Cabré, Navegants i Demà coneixeràs en Klein. I els dos llibres pòstums de Ventura Ametller, el Resta Kaòtica i el Summa Kaòtica, mor no fa gaire. Trobar en un prestatge de més al fons el Catosfera literària ’08, on hi puc rellegir els posts fets per l’Assumpta Montellà, en Jacme o el de l’Efecte Jauss 2.0, m’agrada també. I de l’amic Antoni Dalmau hi trobo El cas Rull. I El Príncep de Catalunya, d’en Jordi Bilbeny, arenyenc, lletrista de Relk i amic d’anys i panys, i de moltes, moltes nits. I la darrera edició de La Maternitat d’Elna, de l’Assumpta Montellà. De sobte veig un llibre que em transporta a temps enrere, l’Interruptus, de Valerià Pujol, Premi Documenta 1981. I els dos d’en Josep Benet, mort ara farà un any, el Memòries I, De l’esperança a la desfeta (1920 – 1939) i el de Joan Peiró, afusellat.
Just abans de marxar, també hi trobo el de Salvador Armendares i Torrent, metge i polític, el llibre d’en Jaume, i això també m’agrada. No ho podem evitar, i en fem una fotografia. Vanitat?
Entrem al primer pavelló, el relacional i narrativa. Oh, sorpresa! De fons sentim els Manel, com si d’un fil musical es tractés. I em descobreixo marcant el ritme amb els peus, com dansant, mentre miro una i una altra prestatgeria: filosofia, teatre, novel·la, poesia. “I a vegades ens en sortim, i a vegades ens en sortim...”
Llibres, molts llibres. Amor i desamor. Amor als llibres i un sentiment estrany, de no poder tenir tots aquells que voldries.
A la tarima, i cloent la Setmana, hi veiem Isabel-Clara Simó, Màrius Serra i Martí Gironell, que dibuixen les seves darreres signatures en les primeres pàgines dels llibres comprats.
Hi trobo llibres que m’estimo, bàsicament perquè estimo els seus autors, per una cosa o per una altra. M’agrada trobar-hi dues obres de l’amic Toni Cabré, Navegants i Demà coneixeràs en Klein. I els dos llibres pòstums de Ventura Ametller, el Resta Kaòtica i el Summa Kaòtica, mor no fa gaire. Trobar en un prestatge de més al fons el Catosfera literària ’08, on hi puc rellegir els posts fets per l’Assumpta Montellà, en Jacme o el de l’Efecte Jauss 2.0, m’agrada també. I de l’amic Antoni Dalmau hi trobo El cas Rull. I El Príncep de Catalunya, d’en Jordi Bilbeny, arenyenc, lletrista de Relk i amic d’anys i panys, i de moltes, moltes nits. I la darrera edició de La Maternitat d’Elna, de l’Assumpta Montellà. De sobte veig un llibre que em transporta a temps enrere, l’Interruptus, de Valerià Pujol, Premi Documenta 1981. I els dos d’en Josep Benet, mort ara farà un any, el Memòries I, De l’esperança a la desfeta (1920 – 1939) i el de Joan Peiró, afusellat.
Just abans de marxar, també hi trobo el de Salvador Armendares i Torrent, metge i polític, el llibre d’en Jaume, i això també m’agrada. No ho podem evitar, i en fem una fotografia. Vanitat?
I de reüll m’adono que també n’hi ha un altre que em pica l’ullet, i és que, com diu el títol del darrer llibre d’en Francesc Miralles i de la mataronina Care Santos –amb qui vaig compartir classes de narrativa—, El millor lloc del món és aquí mateix.
Sortim. Seiem en una terrassa, i seguim llegint. Només em falten cent pàgines per acabar Els homes que no estimaven les dones, d'Stieg Larsson, i no estic segura de voler acabar-lo.
1 comentari:
hi havia el llibre de l'Armendares???? uala!!!!!! felicitats!!!!!! no és habitual que un llibre que ja no és novetat editorial es trobe exposat, i menys un de biografies històriques!
i et va agradar l'enclavament santcugatenc de la setmana? veig que no vols entrar en polèmiques...
:D
Publica un comentari a l'entrada