Vull deixar constància d’una troballa que vaig fer ahir, remenant revistes a la biblioteca d’Argentona (Maresme).
Es tracta d’un fragment de l’article “Festa major del 1935”, publicat a la revista Cap de Creus, l’agost de 1995, escrit per Ferran Catà.
Diu així: “Però cenyim-nos al programa i fixem-nos en el primer acte que s’anuncia així: “Tarda a les 7, tritlleig general de campanes anunciant les festes”. Un tritlleig equival a fer vibrar les campanes, fer-les parlar amb sons agradables i harmoniosos, fer-les cantar o plorar segons el motiu que es posa en joc. És necessari un campanar, el tenim; unes bones campanes, les teníem, i un bon campaner que també el teníem, i per cert immillorable, en Pere Pinart, popularment conegut per en Pere campaner. Es compenetrava tant amb elles que aquestes al seu dictat assabentaven a tota la població del que se’ls volia transmetre, ja fos motiu d’alegria, anunciant festes, d’alerta, anunciant foc, sometent o tempesta, o quan malauradament amb un so trist anunciava la fi d’un amic nostre i amb la forma d’anunciar-ho ja sabies si es tractava d’un home, d’una dona, fins d’un albat. Al fort del rigorós hivern, al trenc de l’albada, en ple migdia, sempre, no deixava mai de pujar cents vegades aquelles sabudes escales de cargol que el portaven fins al cimbori. Pere Pinart, pel teu estil, per la teva abnegació i entrega et mereixes un homenatge i te’l retem sincerament tots els argentonins. Quantes coses et fa recordar un programa de festes d’ara fa 60 anys!”
Es tracta d’un fragment de l’article “Festa major del 1935”, publicat a la revista Cap de Creus, l’agost de 1995, escrit per Ferran Catà.
Diu així: “Però cenyim-nos al programa i fixem-nos en el primer acte que s’anuncia així: “Tarda a les 7, tritlleig general de campanes anunciant les festes”. Un tritlleig equival a fer vibrar les campanes, fer-les parlar amb sons agradables i harmoniosos, fer-les cantar o plorar segons el motiu que es posa en joc. És necessari un campanar, el tenim; unes bones campanes, les teníem, i un bon campaner que també el teníem, i per cert immillorable, en Pere Pinart, popularment conegut per en Pere campaner. Es compenetrava tant amb elles que aquestes al seu dictat assabentaven a tota la població del que se’ls volia transmetre, ja fos motiu d’alegria, anunciant festes, d’alerta, anunciant foc, sometent o tempesta, o quan malauradament amb un so trist anunciava la fi d’un amic nostre i amb la forma d’anunciar-ho ja sabies si es tractava d’un home, d’una dona, fins d’un albat. Al fort del rigorós hivern, al trenc de l’albada, en ple migdia, sempre, no deixava mai de pujar cents vegades aquelles sabudes escales de cargol que el portaven fins al cimbori. Pere Pinart, pel teu estil, per la teva abnegació i entrega et mereixes un homenatge i te’l retem sincerament tots els argentonins. Quantes coses et fa recordar un programa de festes d’ara fa 60 anys!”
Doncs, en això estic, si finalment me’n surto...
1 comentari:
Estic segura que t'ensortiràs
Publica un comentari a l'entrada