Aquest matí, mentre fullejava el diari amb una tassa de cafè a les mans, sentia caure un plugim fi contra el terra de la terrassa, però fins i tot la pluja té aquests moments màgics: ha donat una treva de dues hores i escaig per poder carregar i descarregar els castells a Mataró.
El XIV aniversari dels Capgrossos –per cert, estrenats a Twitter no fa gaires dies–, acompanyats pels Castellers de Sants i pels Castellers de Barcelona, ha començat amb mal peu: el 5de8 s’ha carregat, no s’ha pogut descarregar i això ha fet variar un xic el programa. Se’ns acosta un casteller capgròs i ens diu: “No sé què ho fa que com que no estem a acostumats a caure sovint, quan ens passa ens quedem com aixafats i no passa res. Els de Vilafranca cauen sovint i es tornen a aixecar”. Resto muda. M’impressiona que qui digui això, justament, sigui en Mario. Ell ho tornaria a intentar, però es canvia el programa.
M’agrada que se celebri a la plaça de Santa Maria, molt més que quan es feia a la plaça de Cuba. Hi ha elements que hi ajuden, segur: és casc antic pur i dur, siguin on siguin els castells sempre hi ha un detall al darrera que ajuda a situar l’escena; els dos únics plataners que esguarden nit i dia la plaça apunten l’ombra necessària (tot i que avui no calia), i és una plaça que olora a Santes, a festa, a homenatges, a foc... Res, que per a mi fa més plaça.
El projecte “Tots som una colla”, endegat per la Generalitat i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, pretén obrir el fet casteller als nouvinguts, però a Mataró això ja passa, com suposo que passa en moltes altres colles.
Els Capgrossos: 5d8c, 2d8, 3d8 i pilar de 5; els Castellers de Sants; 4d8, 2d8, 3d8 i vano de 5; i els Castellers de Barcelona, 4d8, 2d7, 5d7 i vano de 5.
I com si s’hagués acabat l’encanteri, i amb catorze pilars plantats davant la façana de Santa Maria, a quarts de tres els ruixats han seguit remullant el terra.
Assajos, pinya, participació, suport i cap a les Santes!
Algunes imatges...
El XIV aniversari dels Capgrossos –per cert, estrenats a Twitter no fa gaires dies–, acompanyats pels Castellers de Sants i pels Castellers de Barcelona, ha començat amb mal peu: el 5de8 s’ha carregat, no s’ha pogut descarregar i això ha fet variar un xic el programa. Se’ns acosta un casteller capgròs i ens diu: “No sé què ho fa que com que no estem a acostumats a caure sovint, quan ens passa ens quedem com aixafats i no passa res. Els de Vilafranca cauen sovint i es tornen a aixecar”. Resto muda. M’impressiona que qui digui això, justament, sigui en Mario. Ell ho tornaria a intentar, però es canvia el programa.
M’agrada que se celebri a la plaça de Santa Maria, molt més que quan es feia a la plaça de Cuba. Hi ha elements que hi ajuden, segur: és casc antic pur i dur, siguin on siguin els castells sempre hi ha un detall al darrera que ajuda a situar l’escena; els dos únics plataners que esguarden nit i dia la plaça apunten l’ombra necessària (tot i que avui no calia), i és una plaça que olora a Santes, a festa, a homenatges, a foc... Res, que per a mi fa més plaça.
El projecte “Tots som una colla”, endegat per la Generalitat i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, pretén obrir el fet casteller als nouvinguts, però a Mataró això ja passa, com suposo que passa en moltes altres colles.
Els Capgrossos: 5d8c, 2d8, 3d8 i pilar de 5; els Castellers de Sants; 4d8, 2d8, 3d8 i vano de 5; i els Castellers de Barcelona, 4d8, 2d7, 5d7 i vano de 5.
I com si s’hagués acabat l’encanteri, i amb catorze pilars plantats davant la façana de Santa Maria, a quarts de tres els ruixats han seguit remullant el terra.
Assajos, pinya, participació, suport i cap a les Santes!
Algunes imatges...
2 comentaris:
Magnífica crònica, jo no he pogut estar tota l'estona.
Las fotos no tenen desperdici, felicitats.
m'he aturat en una anècdota si tu vols... parles de la puresa del casc antic.
em permetràs que en dubti de tal puresa...
Publica un comentari a l'entrada