dilluns, 21 de juny de 2010

Amb un 23,7% a Mataró, on és la desafecció?

Serem molts els que recordarem el 20-J, i segurament ho farem per diferents motius. Quan les coses es fan bé, es pensen bé, s’organitzen bé i donen un bon resultat, cal anotar-les ben subratllades a la llista de les coses positives.
El meu primer cop en una mesa electoral –totalment voluntari–; la primera vegada que la meva filla, de disset anys, ha pogut exercir el seu dret de vot; el primer cop que una dona d’uns cinquanta-i-tants anys, nascuda a Alberta (Canadà) ha votat per primer cop a la seva vida; els molts primers cops que gent nouvinguda, amb DNI a la cartera, retornaven als seus domicilis quan se’ls deia que havien de justificar que vivien a Mataró; els molts primers cops que gent nascuda els anys 1936, 1937 i 1938, amb carnets d’identitat que no especificaven que vivien a Mataró, i que no disposaven en aquell moment del certificat d’empadronament, es desplaçaven fins a casa seva per buscar un exemplar de la declaració de la renda, que sí que ho especificava, i retornaven al col·legi electoral; el primer cop que vaig tenir a les mans un escarabat “morrut”, perquè una monja de l’escola on estàvem l’havia guardat per recordar el culpable de la mort de la palmera del pati; el primer cop que la seu dels Capgrossos s’ha convertit en el centre de dades electorals; els molts primers cops que quan et creuaves amb la poca gent que corria pel carrer, a quarts de vuit del matí, li tornaves el somriure, perquè era voluntari i participava en la mateixa causa que tu; els primers cops de molta gent que, sorpresos fins i tot ells mateixos, parlaven d’independència; el primer cop que en uns resultats electorals no sentia a tots els partits dir que havien guanyat, perquè els guanyadors érem tots, era la democràcia, era la participació, era la il·lusió, era el futur, era l’empenta, era el voluntariat.
Avui descansarem, avui podrem pair els resultats, avui podrem analitzar les dades, però res de tot això no hauria estat així sense els caps visibles de tota aquesta massa de gent que s’ha engrescat durant tot el temps d’organització, pre-campanya i campanya, com han estat Alfons López Tena, Joan Baron i Mercè Colomer.
I que la cirereta del pastís d’ahir fos el 3d9f dels Capgrossos, ja va ser massa!

Algunes imatges...
Dissabte 19, a les 20:00, reunió informativa

Els voluntaris, a la reunió informativa

Una senyora d'Alberta (Canadà) exerceix el vot
per primer cop a la vida


Esperant els resultats...

I els mitjans...

I més mitjans...

D'esquerra a dreta: Joan Baron, Mercè Colomer
 i Alfons López Tena

Joan Baron i Alfons López Tena

5 comentaris:

La lectora ha dit...

Com en diríem al País Valencià si fóra possible: borró!Això és, emocionant! Felicitacions per la faena feta i pels resultats.

Alfons López Tena ha dit...

Gràcies, m'has emocionat.

Anònim ha dit...

M'ha agradat l'apunt tot i l'oblit del part difícil del naixement de la plataforma. Ens ha costat 'Déu i ajuda'(D&A) arribar fins aquí. Esperem que D&A es refacin, sense ells això np hauria estat possible!

Anònim ha dit...

em sembla haver entès la pregunta del teu encapçalament.
potser rau en el 76.3% restant ?

Anònim ha dit...

L'èxit de Mataró ha estat relegar els partits polítics a un segon terme en l'organització del referèndum i cedir la direcció tècnica a l'equip de l'Alfons López Tena. Va ser una decisió encertada i que ha estat determinant. Després, les ànimes han estat també molt importants així com el fet d'anar donant joc a tots els partits. Les dades absolutes canten comparant-les amb les darreres municipals. Els partits que recolzaven el referèndum van obtenir 15499 vots l'any 2007.