El debat polític sobre el referèndum

La fotografia és de Joan Móra Bosch

La seu d’Òmnium Mataró va acollir ahir el debat polític –amb alguns representants polítics, perquè d’altres van declinar la invitació– del referèndum sobre la independència plantejat per Plataforma Mataró Decideix, que tindrà lloc el proper 20 de juny. En primer lloc, dir que si s’hagués fet a can Palauet, que era com estava previst, més de la meitat dels assistents haurien hagut d’estar drets! A la sala d’Òmnium hi cap força més gent i, així hi tot, hi havia gent dreta i gent a la porta d’accés.

El periodista Manel Cuyàs va moderar el debat, essent contundent amb el temps i insistint en el tema si les preguntes o les intervencions, tant de públic com dels polítics es torçaven de l’objectiu proposat. M’agradarà sentir-lo avui com a tertulià, perquè segur que serà el primer que se saltarà les indicacions del moderador..., perquè sovint ho fa, però és que ell és així. Amè i bon comunicador, va saber posar al debat el punt de sal que convenia.

Els intervinents: Joan Mora Bosch, per CiU; Sergi Morales, per ICV; Francesc Teixidó, per ERC, i Xavier Safont-Tria, per la CUP. Incomprensible que tant el PSC com el PP, representats a l’Ajuntament de Mataró, declinessin l’oferiment. No s’entén, perquè un debat justament és això, una contraposició d’idees, un plantejar quina és la teva percepció i la teva postura.

Tot i els diferents matisos de les quatre intervencions, el més remarcable és que ahir es va parlar amb absoluta naturalitat de coses que fa deu anys no ens hauríem imaginat: suport a les consultes, no fa por parlar d’independència, la gent ha passat la mà per la cara als polítics, de l’Adéu, Espanya! –que ahir es va tornar a emetre–, dels independents convençuts i dels pragmàtics, un poble ocupat, ara ja no hi ha marxa enrere, estatuts, Europa, Arenys de Munt, premsa internacional, aeroport del Prat, concert econòmic, del Tribunal Constitucional.

També es va parlar de la ILP que ahir va aprovar el Parlament de Catalunya i van sortir preguntes sobre què volia dir això, quin seria el procés, cosa que Manel Cuyàs va aclarir llegint la nota de premsa que feia pocs minuts ell s’havia imprès.

Amb tot, ahir es va veure que la gent en vol més, que calen més debats sense tema en concret, perquè ahir sortien moltes preguntes als representants polítics que no anaven en la direcció del tema proposat. Això, que a la xarxa ja es dóna, poder parlar, preguntar o interpel·lar un polític –política 2.0–, potser ens hauríem de plantejar poder-ho fer més sovint a les sales de reunions. La gent necessita explicacions, oportunitats de debatre.

La intervenció final de Safont-Tria, la més ben trobada: ells tenen la clau i el duro, i el que cal és que nosaltres tinguem la clau, i també el duro.