"Senyora Mort: vostè sap millor que els més eixerit dels savis, que la gent d’aquest món –vull dir, entenguem-nos, el del cantó dels vius– no tenim manera d’esbrinar el destí ni d’assabentar-nos amb anticipació de l’hora del nostre traspàs. Barrina, cavil·la, dóna-hi voltes, tantes com vulguis: acabes marejadet i no en treus mai l’entrellat. Així doncs, enquimerat per aquesta incertesa, dicto la present al meu amic Miquel Dalmau, la Clenxa, un dels berbers de la vila, xicot molt repolit i d’allò més sabut en coses de lletra, al revés de mi, que sempre vaig ser un sapastre fet i dret per als estudis; la dicto avui, sense esperar a demà, no sigui cas que, per desídia o galvana, se me¡n vagi tot en orris i em quedi de soldat de peu. De més verdes n’he vist madurar; encara no fa un any –a l’abril serà l’aniversari- en aquesta mateixa taula del Cafè de la Granota on ara ens trobem la Clenxa i jo, l’oncle Campells, un homenàs de ferro colat que pareixia que no s’havia de morir mai de la vida, va cascar-la de sobte mentre jugava a la botifarra. I no es pensi que és l’únic. De casos semblants, li’n contaria a cabassos; es quedaria esglaiadeta."
Fragment de “Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues”, El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada,
[La meva contribució a la iniciativa del blog Saragatona.]
3 comentaris:
Gràcies Neus. Ho he enllaçat al Facebook també.
Gràcies, Neus, per fer més visible avui en Jesús.
Neus, se'ns acumulen els homenatges! Quin és el pròxim? :-)
Publica un comentari a l'entrada