diumenge, 13 de juny de 2010

Tot recordant Jesús Moncada

"Senyora Mort: vostè sap millor que els més eixerit dels savis, que la gent d’aquest món –vull dir, entenguem-nos, el del cantó dels vius– no tenim manera d’esbrinar el destí ni d’assabentar-nos amb anticipació de l’hora del nostre traspàs. Barrina, cavil·la, dóna-hi voltes, tantes com vulguis: acabes marejadet i no en treus mai l’entrellat. Així doncs, enquimerat per aquesta incertesa, dicto la present al meu amic Miquel Dalmau, la Clenxa, un dels berbers de la vila, xicot molt repolit i d’allò més sabut en coses de lletra, al revés de mi, que sempre vaig ser un sapastre fet i dret per als estudis; la dicto avui, sense esperar a demà, no sigui cas que, per desídia o galvana, se me¡n vagi tot en orris i em quedi de soldat de peu. De més verdes n’he vist madurar; encara no fa un any –a l’abril serà l’aniversari- en aquesta mateixa taula del Cafè de la Granota on ara ens trobem la Clenxa i jo, l’oncle Campells, un homenàs de ferro colat que pareixia que no s’havia de morir mai de la vida, va cascar-la de sobte mentre jugava a la botifarra. I no es pensi que és l’únic. De casos semblants, li’n contaria a cabassos; es quedaria esglaiadeta."

Fragment de “Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues”, El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada,

[La meva contribució a la iniciativa del blog Saragatona.]

3 comentaris:

Oreto ha dit...

Gràcies Neus. Ho he enllaçat al Facebook també.

pere ha dit...

Gràcies, Neus, per fer més visible avui en Jesús.

vpamies ha dit...

Neus, se'ns acumulen els homenatges! Quin és el pròxim? :-)