dissabte, 24 d’octubre de 2009

Una bona coneixença, M. Teresa Castelltort

L’emoció la tenia corpresa. El dia abans m’havia demanat si podria tenir alguna fotografia de la trobada, perquè volia retenir el dia no només a la memòria.
Ens havíem parlat més de quatre i més de cinc vegades per telèfon i per correu electrònic, i fins i tot m’havia fet arribar per correu postal documentació del seu pare, en Rafael Castelltort (Valls, 1893-Barcelona, 1958), oficial segon del Parlament de Catalunya des del 1933.

La veig veure per primera vegada allà, al bell mig del Saló Rosa, dreta, esperant amb impaciència i certs nervis que li indiquessin que tot estava apunt i que l’audiència es faria en breus moments.
Nascuda l’any 1936, la M. Teresa, tot repassant la vida, recorda els primers anys d’exili a Montpeller (1939-1944), quan es van despertar al barri on vivien, un matí de 1942, amb totes les cases buides de cop. I els anys següents passats a París (1944-1948), ciutat que tremolava de fred, sense una gota de carbó, ni sal per treure la neu.
Diu que Rovira i Virgili li deia al seu pare: “Hitler es morirà d’un fart de terra” i m’ensenya la publicitat de la conferència que Rafael Castelltort va fer, el 6 de maig de 1945, a l’Estatge del Foyer des Estudiants de la Jeunesse, com a president de la Delegació a París de l’Aliança Nacional de Catalunya.
Si la recerca d’informació del seu pare va posar-nos en contacte, saber que M. Teresa Gibert i Perotti era la seva mare, ja va ser massa. Dona valenta, de l’aparell del partit d’Esquerra Republicana i periodista, va ser activa i compromesa fins que va néixer la dona que aquell dia tenia just al davant.
Cada cop més penso que en aquesta vida pots fer coses que cotitzin en borsa i coses que no, però que justament aquestes són les que et fan tenir l’ànima tranquil·la.
Ha estat un plaer, M. Teresa.