Ens havíem parlat més de quatre i més de cinc vegades per telèfon i per correu electrònic, i fins i tot m’havia fet arribar per correu postal documentació del seu pare, en Rafael Castelltort (Valls, 1893-Barcelona, 1958), oficial segon del Parlament de Catalunya des del 1933.
La veig veure per primera vegada allà, al bell mig del Saló Rosa, dreta, esperant amb impaciència i certs nervis que li indiquessin que tot estava apunt i que l’audiència es faria en breus moments.
Nascuda l’any 1936, la M. Teresa, tot repassant la vida, recorda els primers anys d’exili a Montpeller (1939-1944), quan es van despertar al barri on vivien, un matí de 1942, amb totes les cases buides de cop. I els anys següents passats a París (1944-1948), ciutat que tremolava de fred, sense una gota de carbó, ni sal per treure la neu.
Diu que Rovira i Virgili li deia al seu pare: “Hitler es morirà d’un fart de terra” i m’ensenya la publicitat de la conferència que Rafael Castelltort va fer, el 6 de maig de 1945, a l’Estatge del Foyer des Estudiants de la Jeunesse, com a president de la Delegació a París de l’Aliança Nacional de Catalunya.
Si la recerca d’informació del seu pare va posar-nos en contacte, saber que M. Teresa Gibert i Perotti era la seva mare, ja va ser massa. Dona valenta, de l’aparell del partit d’Esquerra Republicana i periodista, va ser activa i compromesa fins que va néixer la dona que aquell dia tenia just al davant.
Cada cop més penso que en aquesta vida pots fer coses que cotitzin en borsa i coses que no, però que justament aquestes són les que et fan tenir l’ànima tranquil·la.
Ha estat un plaer, M. Teresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada