Demà, un grup de companys i companyes de la feina sortiran a les sis del matí direcció Queralbs. Volen pujar al Puigmal, en record d’en Lluís Varela, perquè ell va ser qui els hi va portar per primera vegada.
L’any 2000, quan feia un any de la seva mort, la van repetir. Havia passat poc temps –un any és poc en un procés de dol– i va ser molt emotiva.
Enguany la sortida especial i commemorativa havia de ser pels volts del mes de maig, però com que la neu es resistia a marxar i les complicacions laborals ajornaven la marxa, s’ha posposat fins ara.
Sé que en Lluís estaria content de veure que aquell esperit que va anar teixint a la feina, d’esgarrapar temps al migdia per sortir a córrer pel Parc de la Ciutadella i d’organitzar regularment una excursió amb companys i companyes del Parlament, es manté intacte.
Prometo pensar en tots ells al llarg del dia. I en tu, Lluís, no cal dir-ho.
L’any 2000, quan feia un any de la seva mort, la van repetir. Havia passat poc temps –un any és poc en un procés de dol– i va ser molt emotiva.
Enguany la sortida especial i commemorativa havia de ser pels volts del mes de maig, però com que la neu es resistia a marxar i les complicacions laborals ajornaven la marxa, s’ha posposat fins ara.
Sé que en Lluís estaria content de veure que aquell esperit que va anar teixint a la feina, d’esgarrapar temps al migdia per sortir a córrer pel Parc de la Ciutadella i d’organitzar regularment una excursió amb companys i companyes del Parlament, es manté intacte.
Prometo pensar en tots ells al llarg del dia. I en tu, Lluís, no cal dir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada