dissabte, 11 de juliol de 2009

El Castell de Montjuïc


Llegeixo Crònica de la Guerra Civil a Catalunya. Govern de la Generalitat. Josep Tarradellas (vol. I), de l’editorial Dau i m’aturo al dietari del dia 23 d’agost de 1936, quan s’explica que el Comitè de Milícies Antifeixistes pren possessió del Castell de Montjuïc.
Trio un petit fragment per afegir-lo al blog, perquè en uns moments com els d’aquest cap de setmana, ple d’anades amunt i avall, de reunions i desreunions, de mitges conferències, de massa desinformació a la xarxa que a vegades potser l’únic que pot fer és torpedinar la cuina de la política, de trobades sense sopars, de caps de setmana moguts... En un cap de setmana on encara s’han de parlar massa coses, em crida l’atenció una frase contundent com la que reprodueixo, i més d’un tema el qual encara crec que no tenim ben resolt.


“A les quatre en punt arribà dalt de Montjuïc l’automòbil que conduïa el cap del Govern de Catalunya, senyor Joan Casanovas, acompanyat pel cap de Cerimonial del Parlament català, senyor Dalmau Costa. El senyor Casanovas fou saludat pel poble amb una ovació (...)
A dos quarts de cinc arribà a les portes del Castell de Montjuïc l’automòbil que conduïa el President de la Generalitat, senyor Lluís Companys, i el conseller de Cultura, senyor Ventura Gassol (...) La gentada, en veure el cotxe del President, el va ovacionar durant llarga estona (...)
A continuació el cap del Govern, senyor Casanovas, va pronunciar unes breus paraules sobre la significació de l’acte i la seva transcendència històrica. Digué que el Castell de Montjuïc ja era propietat de Catalunya. Afegí que aquest sinistre edifici no projectarà mai més la seva ombra tràgica damunt la ciutat. Féu remarcar que la bandera immortal de Catalunya onejaria des d’ara sobre aquest Castell, el qual ja mai més seria un presidi d’esclavitud i de mort.”

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ara l'ombra tràgica la projecten els "senyors polítics". És així. I em temo que serà per sempre. Quina llàstima.