Fa unes poques hores que s’ha acabat la XV Diada Castellera a Mataró. De fet, si paro bé l’orella –el pati de la residència de Sant Josep és a l’altra vorera del carrer de casa– encara sento els càntics que la colla castellera dels Capgrossos deixen anar, després de l’àpat de comiat de la temporada.
La diada ha anat molt bé: Capgrossos, 3d9f, 4d9f i 5d8 (o sigui, tripleta màgica, que tot i que enguany ja s'havia fet, a Mataró no es veia des del 2008); els castellers de Sants, 4d8, 2d8f i 7d7; i els Marrecs de Salt, 5d7, 2d7 i un espectacular 3d7 aixecat per sota, perquè hi ha hagut un casteller que se les ha vist magres, aguantant tot el castell amb l’esquena ben torta (si voleu veure fotografies, en Pere Xargayó les ha piulades totes).
Després de sis dies, les frases més repetides a plaça era: ‘Jo encara estic al núvol’, ‘encara no m’ho crec’, ‘no toquem de peus a terra’, ‘el silenci de la plaça de Vilafranca és espectacular’. No calia dir gaire cosa més, perquè qui més qui menys sabia que tothom es referia al 2d9 amb folre i manilles. Tot i tothom ho recordava: la pancarta penjada al gran balcó de can Ximenes i la samarreta que ja podies comprar a la paradeta dels Capgrossos.
Els càntics entre castell i castell demostraven l’eufòria, l’alegria, la catarsi col·lectiva, tant de la colla com del públic, per aquest gran final de temporada.
I, posats a dir, potser sí que de tant en tant s’hauria de recordar a la gent que mira els castells que haurien de guardar silenci. Hi ha llocs que ja tenen aquesta cultura dins l’ànima, dins la pell, però aquí cal anar educant-la.
Plegueu bé la camisa, el mocador i la faixa, però no els poseu pas al fons de la calaixera, perquè no un obrir i tancar d'ulls ja hi tornarem a ser.
Capgrossos, magnífica temporada la d’enguany!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada