dissabte, 13 de novembre de 2010

Inauguració de la Col·lecció Bassat (Nau Gaudí, 11 de novembre)

Dijous, unes hores abans d’engegar la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya, a Mataró en passava una de grossa: s’inaugurava la col·lecció Bassat a la Nau Gaudí.
La mateixa nit no en vaig escriure res, però en tornar de l’acte vaig veure que Maiol Sanaüja m’havia fet una piulada: ‘@npini Fes-ne una crònica, si us plau, tan bon punt n'hagis tornat!’ Ara ja hi ha pàgines plenes a la premsa local, en Lluís Bassat ja n’ha parlat a Catalunya Ràdio i TV3 també se n’ha fet ressò, però em ve de gust fer-ne una pinzellada particular. Va per a tu, Maiol.

Que el que passava a Mataró era destacable ho demostrava la vinguda de diferents autoritats: el president del Parlament, Ernest Benach; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el delegat del Govern, Joan Rangel. L’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, i Lluís Bassat es mostraven satisfets.
En observar els cinc magnífics dalt de la tarima preparada, just al davant de la Nau Gaudí, em van venir al cap dues coses. La primera, que tinc un amic que el primer cop que el recordo a Mataró portava la camisa de color avellana, era cap de colla dels Xiquets de Reus i actuaven a la plaça Santa Anna; ara, uns quants anys més tard, i com a president del Parlament, inaugurava una de les icones que, segur, posarà Mataró en el mapa artístic. La segona, que volia saber de qui va ser la brillant idea de posar les dues úniques dones –la Núria Poch, directora-gerent del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, i Judith Vives, presentadora de l’acte– apartades de la tarima, a l'igual que el president de l'IMAC, Sergi Penedès. I no només per paritat, no, sinó per justícia: la Núria Poch era una de les responsables tècniques del que podíem veure després dins la Nau Gaudí.
Vaig poder passejar-me per la Nau, observant les obres, just abans que s’inaugurés l'exposició, en calma, sense el brogit de la gent i de les càmeres que volien captar les imatges més mediàtiques. Val la pena, tant el contingut com el continent. Veure junts molts dels artistes locals –Perecoll, Santi Estrany, Manel Cusachs, Pere-Màrtir Brasó, Neil Harbison... – ho demostrava.
Completament d’acord amb les primeres valoracions del crític d’art Pere Pascual. A mi també m’hauria agradat veure algun Opisso, Alcoy o Rovira-Brull.
L’endemà de la inauguració, algú em preguntava si la Nau Gaudí o el Museu Bassat tenien pàgina web, perquè ja volien saber-ne els horaris. I sembla que no. Ignoro si finalment el nom serà ‘Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró’, però si és així penso que quedarà diluït enmig de tants museus d’art contemporani com tenim. No en va, Caldes d’Estrac va apostar per ‘Fundació Palau i Fabre’, i s’ha convertit en un símbol identitari de la ciutat.
Un cop acabat l’acte, vaig intercanviar quatre paraules amb Joan Catà, director-gerent del canal M1TV. Feia pocs dies que havia fullejat el setmanari d’informació El Maresme que guardo relligats per casa, del qual ell n’havia estat director. Era una gran revista, un producte periodístic de nivell, que tenia al darrera gent que s’ha consolidat dins del món periodístic. L’anàlisi d’El Maresme, però, mereix un apunt apart.

D'esquerra a dreta: conseller Tresserras; Joan Rangel, delegat del Govern; Ernest Benach, president del Parlament; Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró; Lluís Bassat, autor de la col·lecció; Sergi Penedès, president de l'IMAC, i Núria Poch,  directora-gerent del Consorci del Museu d'Art Contemporani de Mataró. En primer terme, Judith Vives, periodista


Sense títol, 1955 (Josep M. Subirachs)

Cursa de braus, 1956 (Josep Guinovart)

Detall de la Nau Gaudí

Lagar, 1955 (Joan Brotat)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

poster deus voler parlar d'en Joan Catà, que bé que és català, encara no ho remarca al seu cognom.

em sembla que t'has deixat trair per la semiòtica de la imatge. podries esmenar la manca de dones dalt de la tarima publicant-ne la foto i ubicant-les.

salut !

Neus Pinart ha dit...

Resposta a l'anònim: Evidentment, em referia a Joan Catà. L'esmena ja està incorporada.
Pel que fa a la segona puntualització, en la primera fotografia ja es veu on són la Núria Poch i la Judith Vives. Afegeixo peu de foto, però, perquè quedi més clar.