divendres, 22 d’octubre de 2010

Sobre ‘La creativitat’, de Lluís Bassat (Tecnocampus, 21 d'octubre)

En arribar a la sala del Tecnocampus, ja plena, el garbuix m’indicà que l’acte encara no havia començat. En Joan s’apropà al faristol –el mateix que uns dies abans va servir per lliurar els Premis Blocs i també per presentar el projecte ‘LlegimiPiulem’–, i proposà una etiqueta concreta per a tothom que volgués piular l’acte, perquè volien que la conferència fos també present a la xarxa.
Com si d’un director d’orquestra es tractés –de fet, pantalons negres i camisa blanca–, Twitter començà a bullir amb el hastag #economiaivalors. Tan fàcil fos de posar-nos d’acord en altres temes com ho fem alhora de piular un acte! Així, pels tweets fets per @joanantonibaron @quicomelero @hotelelectric @ainafer @aliciarll @ovihuertas @TwitTecnocampus @ramonbassas @joanmorabosch @revistavalors @desanpedro i @judithvips aquest matí –o sigui, l’endemà de la conferència– he pogut reviure l’acte d’ahir.
De fet, Lluís Bassat obria el cicle ‘Economia i Valors’, organitzat per la Fundació Bufí i Planas i per la Revista Valors: “Una revista en català, de paper, a nivell nacional, però feta des de Mataró”, deia l’alcalde de Mataró.
Pel títol de la conferència potser em vaig imaginar una cosa equivocada. M’esperava una xerrada sobre la creativitat d’una manera abstracta, l’anàlisi de l’evolució d’aquesta, però Bassat va parlar-nos de la seva vida, dels seus inicis, de la seva trajectòria i, evidentment, de la seva carrera professional.
Fins i tot en l’elaboració de la seva presentació Bassat és creatiu. Comença llançant la seva americana al públic que l’escolta –així ho recordareu, diu. Una gran pantalla amb fons de color vermell, amb sis siluetes d’edificis singulars del sky line BCN a la part baixa, vesteix l’escenari quan ell parla. Entremig, com si de piulades es tractessin, ens mostra fotografies i vídeos: Trece por docena, un anunci de Filomatic interpretat per Gila, el Museu Guggenheim de Bilbao, la Torre Agbar, el logo de NY de Milton Glaser, les rotondes de Frank Blackmore, el disseny de l’Eixample d’Ildefons Cerdà, els Jocs Olímpics de 1992, de Dove Films, etcètera.
I si per ‘creativitat’ entenem una cosa diferent, original, millor i que canvia la manera de fer les coses, internet no hi podia faltar. Les campanyes de Coca-Cola, enregistrada en un menjador universitari (que podeu veure aquí), i la de Barack Obama, amb el vídeo del seu discurs musicat i interpretat per diverses persones, són dues bones mostres.
Com va dir en Joan Salicrú, en acabar: una classe magistral, senyor Bassat!
Al pàrquing del Tecnocampus, els plafons arraconats dels Premis Blocs, plens de pols, ens feien prendre consciència que el temps passa molt ràpid, massa.

PD: M'anoto a l'agenda que l'11 de novembre s'inaugurarà el Museu Bassat, a la Nau Gaudí, i que el 25 de novembre, la Fundació Bufí i Planas lliurarà els seus premis, també al Tecnocampus.

Lluís Bassat, abans de llençar l'americana

La presidenta de la Fundació Bufí i Planas i Joan Salicrú, de Valors

l'sy line de BCN escollit per Bassat

En Joan Salicrú, piulant #economiaivalors