És curiós, aquests tres dies de cap de setmana llarg, de Tots Sants, Mataró envaeix Vilafranca: avui hi hem cantat amb Primavera per la Pau, les pintures de Marc Prat també estan exposades en una sala de la ciutat, i dilluns els Capgrossos hi actuaran en la diada de Tots Sants.
Arribem a Vilafranca a les cinc de la tarda, perquè a dos quarts de sis hem quedat per assajar breument amb El Coro del Penedès i la Tercera Primavera, amb els quals interpretarem dues peces al final.
El concert solidari a benefici del banc d’aliments de Càritas ha estat un èxit. Ple de gent, que sortia contenta i agraïda, i nosaltres també.
Quina sort que tenen els vilafranquins, perquè a mida que anàvem arribant els cantaires de Mataró jo només sentia que els més grans anaven dient: ‘Mira, el Clavé de Mataró era així, com aquest teatre’. Quina joia, però si sembla un petit Liceu!
El repertori és més o menys el de sempre, però avui hem estrenat Nkosi Sikelele i Africa i el punt i final el posem amb Canto a la libertad, de Labordeta, mort fa molts pocs dies. Canta tothom, nosaltres i el públic. S’obren els llums mentre els cants s’escampen per la sala i a mi se’m posa una cosa a la gola que no em deixa seguir cantant.
Acabem amb un breu piscolabis al Centre Agrícola Sant Isidre de Vilafranca del Penedès. De cava ens ofereixen ‘Casteller’, com si provessin d’espantar-nos. Res no ens fa por.
Anant a buscar el cotxe, passem per la plaça que dilluns, per Tots Sants, serà plena de castellers. Ara és ben buida. Contrastos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada