Fa goig veure la gentada que s’aplega cada diumenge, pels vols de la una del migdia, a la plaça de la Peixateria de Mataró. El motiu? Portar la quitxalla a veure com els membres de la Confraria de les Set Setmanes serren cada una de les potes de la Vella Quaresma, que va quedar entronitzada el passat Dimecres de Cendra.
No sé pas quants anys fa que a Mataró la gent assisteix a aquesta trobada, però el que és veritat és que els menuts canten la cançó amb unes ganes que no se les acaben i després tots corren a aconseguir un dibuix de la Vella Quaresma de l’any, per poder també serrat les potes de la vella a casa.
A Mataró sempre hi ha hagut gent disposada a donar-ho tot per mantenir aquestes tradicions, perquè els menuts gaudeixin d’aquests vint minuts, tot cantant el: “Serra la vella, un plat d’escudella; serra la velló, un plat d’escudelló. Que ja està?”, mentre els de dalt de l’escala van fent-los esperar dient: “No! Mestressa, porteu pa, que la serra no vol serrar” o bé “Mestressa, porteu vi, que la serra no vol seguir”. I així un diumenge rere l’altre, fins a acabar les set potes de Vella Quaresma.
Tres coets clouen la trobada, quan un dels serradors de la Confraria de les Set Setmanes mostra a la canalla que ja han aconseguit serra la pota.
Això és cultura i és tradició, però també és educació. Sé de molts mestres que prenen els dibuixos per a les aules de les escoles, i és una cosa fantàstica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada