La Maternitat d'Elna arriba a Mataró

Rosa Galindo, en acabar la funció d’ahir, deia al públic que volia participar del col·loqui: “Quan acabo la funció, no tinc gaires ganes de parlar.” I no m’estranya! Ella sola porta el pes més gran de tota l’obra. Interpreta l’Elisabeth, la Remei, la narradora..., entreteixint unes històries de drama, horror, lluita, valors i solidaritat. La Sala Cabañes, plena de gom a gom.

 Foto de www.totselsnoms.org

“S’ha d’explicar aquesta història, perquè si no els joves no saben d’on vénen”, etziba l’Assumpta Montellà, i ens ho exemplifica amb la història d’aquella noi que feia batxillerat en una escola de Manresa. Va escoltar la seva conferència, i quan va arribar a casa i va explicar-los el que l’Assumpta els havia transmès dels camps d’Argelés i de Sant Ciprien, de l’exili, dels cops de culata, dels senegalesos, l’avi d’aquell nen de Manresa va començar a sanglotar. Aquell home mai havia explicat al seu nét –i tampoc als seus fills- el que ell havia viscut fins aquell dia. Impressionant, oi?

He vist l’obra més d’un cop, però sempre m’arriba. Hi ha silencis que fan mal, perquè notes la tensió a l’escena, però també notes com la gent s’aguanta la respiració i el plor. Hi ha moments durs, acompanyats d’una plasticitat simple, molt senzilla, però molt bells, i la música interpretada per en Luc-Olivier Sánchez fa introduir-te en aquest món més ràpidament. La Rosa, magnífica!

Luc Olivier, Assumpta Montellà, Rosa Galindo i Antoni Pou

Ahir va ser un dia diferent. Després de l’obra vam tenir la sort de poder gaudir d’un col·loqui amb els autors de l’obra i l’autora del llibre, l’Assumpta Montellà. Entre el públic, un nen nascut a Elna, l’Antoni Pou. Va ser a l’estrena de l’obra quan es va fer a Barcelona i puc donar fe que estava absolutament emocionat. Li explicaven el que havia viscut la seva mare, us ho imagineu?

La consellera Montserrat Tura i l'alcalde Joan A. Baron,

parlant amb la Guillermina Peiró

Les intervencions de la senyora Masafrets, de la Guillermina Peiró i de la consellera Montserrat Tura van posar la cirereta a l’acte. No passa gaire sovint que t'expliquin vivències personals o familiars d'aquell temps en primera persona, i això sempre commou. Van coincidir a aplaudir i felicitar l’espectacle, perquè cal no oblidar d’on venim, cal tenir memòria i, sobretot, explicar-la.

PD: Us recomano visitar in situ la Maternitat d'Elna, un magnífic casalot a les afores d'Elna (a la Catalunya Nord). Us ajudarà a entendre aquesta bella i commovedora història, protagonitzada per l'Elisabeth Eidenbenz.