Un cop feta la rutina de cada matí, baixo al quiosc de sota de casa a comprar el diari. La quiosquera, que està indignada des de dilluns perquè ja van sortir les llistes del Departament d'Educació, m’explica que no està contenta amb l’assignació d’escola que li han fet, perquè ella es passa el dia al quiosc i allà mateix hi té una escola, que és la que ella havia triat. Però no, li han assignat una escola d'una barriada. Diu que es va plantat al davant de l’escola en qüestió, a l’hora de plegar, i que els nens de nou i deu anys –horror– surten fumant!
Jo l’escolto, tot i que no hi puc fer res. No ho entenc, però la gent segueix pensant que si treballes a l’administració els pots resoldre els problemes, i moltes vegades el que no saben és que no pots resoldre ni els teus propis.
Mentre trio el diari i li deixo les monedes d’euro i de deu cèntims damunt el taulell, li dic que pot arribar-se als serveis territorials d’Educació, que estan situats al Cafè de Mar, i que almenys exposi el que li passa.
Diu que té una amiga que té bessonada. Un nen l’han assignat a una escola del barri de Rocafonda i l’altre en una de l’eixample, que si parléssim de Barcelona és com si un l’assignessin a Sarrià i l’altre a Gràcia.
Ja podem anar fent polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral! Em poso en la pell d’aquesta mare i, francament, penso que no podrà conciliar res aquesta pobra dona, perquè la seva estona extralaboral només li donarà per anar amunt i avall, corrent per arribar a tot arreu a temps.
Jo l’escolto, tot i que no hi puc fer res. No ho entenc, però la gent segueix pensant que si treballes a l’administració els pots resoldre els problemes, i moltes vegades el que no saben és que no pots resoldre ni els teus propis.
Mentre trio el diari i li deixo les monedes d’euro i de deu cèntims damunt el taulell, li dic que pot arribar-se als serveis territorials d’Educació, que estan situats al Cafè de Mar, i que almenys exposi el que li passa.
Diu que té una amiga que té bessonada. Un nen l’han assignat a una escola del barri de Rocafonda i l’altre en una de l’eixample, que si parléssim de Barcelona és com si un l’assignessin a Sarrià i l’altre a Gràcia.
Ja podem anar fent polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral! Em poso en la pell d’aquesta mare i, francament, penso que no podrà conciliar res aquesta pobra dona, perquè la seva estona extralaboral només li donarà per anar amunt i avall, corrent per arribar a tot arreu a temps.
PD: Jacme, si llegeix aquest apunt, no t’acollonis pel que et ve al damunt, d’acord? Una besaeta
1 comentari:
he, he, he... a hores d'ara, poca cosa hi podem fer ja!!!!
:D
una besada ben gran!
Publica un comentari a l'entrada