dimarts, 19 de maig de 2009

Can Sisternas, de Mataró


Si no coneixeu Can Sisternas, de Mataró, l’últim que heu de fer és anar al Google, perquè us portarà a http://www.poblesdecatalunya.cat/ i se us especificarà que és una casa modernista, feta per Puig i Cadafalch l’any 1892. La informació és correcta amb la fotografia que us apareixerà a la pantalla, però és que aquesta no és Can Sisternas.
Can Sisternas és un edifici que data del segle XVII, d’estil barroc i que constitueix un dels dos o tres últims edificis d’aquesta naturalesa que ens queda a Mataró dins el centre històric, essent de tots ells el millor pel conjunt dels elements constructius que el composen i per la seva ubicació, connectat amb l’hort del rector pel seu pati.
Dissabte passat –i per qüestions que no vénen ara a tomb– vaig tenir la possibilitat de parlar amb un dels fills, i em va explicar bona part de la problemàtica. En arribar a casa vaig buscar “Can Sisternas” a internet, i vaig poder comprovar que si els mitjans d’informació volen, ens poden enganyar tranquil·lament, perquè tot el que hi trobava era completament diferent al que m’havia explicat aquesta persona.
Acceptat que l’Ajuntament té una quarta part de la propietat de Can Sisternas –cosa que això ja és inqüestionable–, ells l’únic que demanen és que el repartiment sigui horitzontal, i per tant que l’Ajuntament de Mataró es quedi amb la planta baixa –un celler d’estil gòtic, de 400 metres–, però que ells puguin seguir mantenint la resta del casal. Que l’ajuntament no sap què fer-hi? Doncs, ja els ho proposo jo: la seu central de la nova Escola de Música Municipal. Un bell lloc, sí senyor, amb parets ben gruixudes, al bell mig de Mataró.
I més encara. Pel pati de can Sisternas hi ha quaranta metres de l’antiga muralla de Mataró. Dins la seva proposta, un dels altres punts és renunciar a part d’aquest pati de can Sisternas perquè l’Ajuntament de Mataró pugui fer un traçat on els ciutadans puguin passejar-hi, conèixer aquell tram de muralla, on a més hi ha petites construccions de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch. Quan anem a Girona, no és un dels recorreguts turístics que fem, passejar-nos per l’antiga muralla? No estaria bé poder entrar pel carrer de Sant Simó i acabar sortint, després de passar pel darrera de Santa Maria –ara completament desconegut pel gran públic–, per l’entrada del costat de la rectoria? Per què s’expropien unes cases al davant de l’actual Actua per deixar al descobert l’antiga muralla d’aquest tram, i se’n vol ignorar aquest?
Fa més de sis anys que la ballen i suposo que l’únic que es vol és desgastar-los, anímica i econòmicament.
Per què els qui negocien no troben acceptable que ells, hereus legítims de can Sisternas, vulguin mantenir el que generació rere generació ha estat de la seva família? L’ambició moltes vegades traeix el que d’entrada és de sentit comú. Sota cap concepte, la gent de PUMSA o qui se n’encarregui, pot valorar només pedra sobre pedra, pam a pam, perquè allò té un valor històric i local, però també té un valor patrimonial de nissaga.
Sembla que properament algú de l’Ajuntament hi posarà els peus per primera vegada. L’encoratjo, doncs, a obrir bé els ulls i tractar amb la màxima cautela aquest tema.
És bo demostrar a la gent que no tenim al davant mers especuladors.