diumenge, 13 de gener de 2013

Maurici Serrahima i Salvador Espriu (II) #AnyEspriu



Segueixo amb un altre recull de fragments dels dietaris de Maurici Serrahima, on queda clara la seva amistat amb Salvador Espriu.


Del passat quan era present, III (1959-1963) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
1 d’octubre de 1963
Es comença a dibuixar el fet que l’escriptor important de la família serà en Lluís, i em sembla molt bé perquè ell és poeta –i tant!– i jo no en sóc, i el poeta –o, en termes generals, el creador– sempre és més escriptor que el crític, o almenys més “artista”. El crític i l’assagista són més aviat intel·lectuals que no pas artistes. A més, en alguna cosa he contribuït a formar-lo, i m’ha estat reconegut: si més no, per una carta d’en Pla de la qual ja vaig parlar en aquestes pàgines; però també en la dedicatòria del llibre, i per les paraules repetides d’en Lluís mateix. Endavant! Per cert, que el llibre és exhaurit; en Pedreira va venir al despatx per veure si li’n cedíem algun dels cinquanta que jo vaig comprar, perquè li’n falten per atendre compromisos. I avui em deia en Lluís que va trobar l’Espriu –a qui ell pensava anar a veure per portar-li el llibre– i que el va tenir una hora aturat al mig del carrer, amb un interès enorme, i que abans ja li havia escrit una carta, que en Lluís va rebre després, molt valuosa com a comentari i amb elogis molt profunds. Per cert, que tot parlant, li va dir l’Espriu que cada vegada sentia més fort l’amor a la terra i que volia fer de soldat per posar-se a les ordres de qui el conduís, i en Lluís li va parlar d’en Benet i va resultar que quasi no es coneixen: “Són uns tímids, tots dos –em deia en Lluís–, i un dia d’aquests agafaré en Benet i el portaré a veure l’Espriu.” Estic content, fa uns mesos, en Benet no veia gaire clar l’avenir d’en Lluís; ara, amb la traça admirable amb què ha portat tota la campanya de la cançó –i fins ha arrossegat en Benet a dominar EDIGSA, l’editora de discos–, tinc la impressió que en Benet està més optimista. Potser perquè s’ha sentit comprès i admirat per un home jove que és algú –i que pot ésser algú molt important– i això l’ha rejovenit. Res no podia ésser tan afalagador per a mi com que el coronament de la meva vida d’home i i d’escriptor fos el triomf d’en Lluís com a poeta i com a home.”