diumenge, 9 d’octubre de 2011

Quaderns de l’exili (1943-1947) i País Valencià


Avui, 9 d’octubre –com tantes vegades faig–, busco en una de les lleixes Quaderns de l’exili (Mèxic, 1943-1947) i hi cerco, entre les pàgines, referències al País Valencià. Petit homenatge.
En el número 1, de l’any 1 (setembre de 1943) hi trobem resumida els propòsits de la revista: “Catalunya, València i Balears són tres Països i una sola Nació. És missió de la nostra època realitzar la unitat nacional dels catalans, valencians i balears en un Estat en el qual siguin emparades les peculiaritats de cada un dels tres Països.
I un poema de Vicent W. Querol, escrit el 1868:
Jo, endormiscat a l’ombra, i embriac amb la flaire
que, tarongers i palmes vinclant, em porta l’aire,
oixc vostra veu, que em sembla ressò de l’aviar.
I em ve a l’esment la glòria dels jorns passats, i plore
quan en el carner cerque els morts per qui m’enyore,
l’host coratjosa i sàvia dels nostres segles d’or.

Vicenç Llorca, Ferran de Pol i Enric F. Gual parlen sovint sobre la unitat nacional o el renaixement i els països de llengua catalana, sempre referint-se al Principat, al País Valencià i Balears.
El novembre de 1943 se’ns anuncia que sortirà publicat per Ediciones Ajusco, de Mèxic, un llibre sobre l’escultor alacantí Francesc Albert, amb reproduccions fotogràfiques d’algunes de les seves obres.
També s’hi troba un fragment del pròleg del Llibret de Versos, València, 1885, de Llorente, sobre el valencià:
"Diuen els adversaris de la Renaixença que és treball perdut fer reviure una llengua morta. Llengua morta és la llatina, que no parla ningú... més, ¡llengua morta la valenciana! Ixcau al carrer, atengau als primers que passen, i sabreu si és llengua morta; aneu de poble en poble pel nostre regne de València i voreu que està tan viva com el paixerell més cantador. El que estava mig mort és son conreu literari, i això és el que renaix, el mateix ací que en Catalunya i Mallorca..."

El febrer de 1944, el Quaderns recull que l’escriptor valencià J. Amo, resident a Mèxic de fa molts anys, està recollint material per a la publicació d’una Enciclopèdia de la guerra i postguerra d’Espanya en deu grans volums, i que d’una manera objectiva hi ressaltarà l’enorme esforç realitzat pels catalans, valencians i balears en els camps de batalla. I també que la comunitat catalana de Mèxic preparava una vetllada de teatre català i valencià, on els organitzadors es proposaven representar obres d’Avel·lí Artís i de Felip Melià.
Pels Quaderns sabem que a Mèxic també es publicà València fallera, una revista de format semblant a Quaderns de l’exili, de 16 pàgines x 4 de cobertes.
En el primer número de la revista Mediterrani hi ha un article del poeta valencià Alcalà-Llorente, sobre les modernes tendències de la poesia valenciana, que és molt interessant.
Si de poesia es tracta, també hi podem trobar l’anàlisi del poema ‘Les coses que em plauen’, del poeta Pere March (València, 1338-1413):

Dona em plau ben arreada
I cavaller ben armat,
I donzella enfresada,
I servent arremangat,
I cavall amb gran illada,
Ardit i ben afrenat
I sofrint bé tranuitada.

El 24 de juliol de 1944, el comediògraf valencià Felip Melià va donar una conferència a la Casa Regional Valenciana, sobre el tema ‘La nostra parla’. Diu la nota: ‘Davant d’un auditori nombrós, va desplegar, en un agradós estil de conversa planera, el tema anunciat, amb un humorisme que va ser molt del gust de tots els oients. Amb fina ironia, es va referir a certs compatriotes que fingeixen haver oblidat la llengua materna, i va enaltir aquesta, recordant els seus timbres d’honor, que són tants.’ Davant l’èxit, després en preparà una de l’escriptor Alcalà Llorente, que versà sobre història i literatura del País Valencià.
El desembre de 1944 sembla un monogràfic: València la clara, la Dama d’Elx, Joanot Martorell, un article de Felip Melià titulat ‘País Valencià, país d’art’; Francesc Alcalà-Llorente escriu ‘Paisatge d’un primer dia a Mèxic’; un excel·lent article de Julià Amo, sobre la valenciania de Joan Lluís Vives, o l’article de Josep Serra Crespo ‘Record i lloança de Bernat i Baldoví’, on hi trobem unes ratlles sobre la fonètica suecana i sobre com era Sueca a meitats del segle XIX.
I tot això, és només un apunt del que he trobat en una quarta part del llibre.
Bona Diada i bona Mocadorà!