Avui, 9 d’octubre
–com tantes vegades faig–, busco en una de les lleixes Quaderns de l’exili (Mèxic, 1943-1947) i hi cerco, entre les
pàgines, referències al País Valencià. Petit homenatge.
En el número 1, de
l’any 1 (setembre de 1943) hi trobem resumida els propòsits de la revista: “Catalunya,
València i Balears són tres Països i una sola Nació. És missió de la nostra
època realitzar la unitat nacional dels catalans, valencians i balears en un
Estat en el qual siguin emparades les peculiaritats de cada un dels tres
Països.
I un poema de Vicent W.
Querol, escrit el 1868:
Jo, endormiscat a l’ombra, i
embriac amb la flaire
que, tarongers i palmes
vinclant, em porta l’aire,
oixc vostra veu, que em
sembla ressò de l’aviar.
I em ve a l’esment la glòria
dels jorns passats, i plore
quan en el carner cerque els
morts per qui m’enyore,
l’host coratjosa i sàvia
dels nostres segles d’or.
Vicenç Llorca,
Ferran de Pol i Enric F. Gual parlen sovint sobre la unitat nacional o el
renaixement i els països de llengua catalana, sempre referint-se al Principat,
al País Valencià i Balears.
El novembre de
1943 se’ns anuncia que sortirà publicat per Ediciones Ajusco, de Mèxic, un
llibre sobre l’escultor alacantí Francesc Albert, amb reproduccions
fotogràfiques d’algunes de les seves obres.
També s’hi troba
un fragment del pròleg del Llibret de
Versos, València, 1885, de Llorente, sobre el valencià:
"Diuen els
adversaris de la Renaixença que és treball perdut fer reviure una llengua
morta. Llengua morta és la llatina, que no parla ningú... més, ¡llengua morta
la valenciana! Ixcau al carrer, atengau als primers que passen, i sabreu si és
llengua morta; aneu de poble en poble pel nostre regne de València i voreu que
està tan viva com el paixerell més cantador. El que estava mig mort és son
conreu literari, i això és el que renaix, el mateix ací que en Catalunya i
Mallorca..."
El febrer de
1944, el Quaderns recull que l’escriptor valencià J. Amo, resident a Mèxic de
fa molts anys, està recollint material per a la publicació d’una Enciclopèdia
de la guerra i postguerra d’Espanya en deu grans volums, i que d’una manera objectiva
hi ressaltarà l’enorme esforç realitzat pels catalans, valencians i balears en
els camps de batalla. I també que la comunitat catalana de Mèxic preparava una vetllada
de teatre català i valencià, on els organitzadors es proposaven representar obres
d’Avel·lí Artís i de Felip Melià.
Pels Quaderns sabem que a Mèxic també es
publicà València fallera, una revista
de format semblant a Quaderns de l’exili, de 16 pàgines x 4 de cobertes.
Si de poesia es
tracta, també hi podem trobar l’anàlisi del poema ‘Les coses que em plauen’,
del poeta Pere March (València, 1338-1413):
Dona em plau ben arreada
I cavaller ben armat,
I donzella enfresada,
I servent arremangat,
I cavall amb gran illada,
Ardit i ben afrenat
I sofrint bé tranuitada.
El 24 de juliol
de 1944, el comediògraf valencià Felip Melià va donar una conferència a la Casa
Regional Valenciana, sobre el tema ‘La nostra parla’. Diu la nota: ‘Davant d’un auditori nombrós,
va desplegar, en un agradós estil de conversa planera, el tema anunciat, amb un
humorisme que va ser molt del gust de tots els oients. Amb fina ironia, es va
referir a certs compatriotes que fingeixen haver oblidat la llengua materna, i
va enaltir aquesta, recordant els seus timbres d’honor, que són tants.’ Davant
l’èxit, després en preparà una de l’escriptor Alcalà Llorente, que versà sobre
història i literatura del País Valencià.
El desembre de
1944 sembla un monogràfic: València la clara, la Dama d’Elx, Joanot Martorell, un
article de Felip Melià titulat ‘País Valencià, país d’art’; Francesc
Alcalà-Llorente escriu ‘Paisatge d’un primer dia a Mèxic’; un excel·lent
article de Julià Amo, sobre la valenciania de Joan Lluís Vives, o l’article de
Josep Serra Crespo ‘Record i lloança de Bernat i Baldoví’, on hi trobem unes
ratlles sobre la fonètica suecana i sobre com era Sueca a meitats del segle
XIX.
I tot això, és
només un apunt del que he trobat en una quarta part del llibre.
Bona Diada i bona
Mocadorà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada