dissabte, 24 de setembre de 2011

Un assaig especial





Fa pocs dies que hem reprès, després de l’estiu, l’activitat a la Coral Primavera per la Pau, tot i que aquest curs l’hem començat amb un concert ben especial: el que vam fer per la Diada, a Cabrera de Mar.
L’assaig d’ahir va ser un xic especial, perquè m’atreveixo a dir que després d’aquest tots vam tornar cap a casa més rics. Més rics, sí, perquè nosaltres ens enriquim no de diners, sinó de paraules, de mots, de música i d’emocions.
Quina magnífica història la de la Lola Casas! Resumidament, la mestra proposa als seus alumnes de sisè (curs 2010-2011) que triïn una notícia que els cridi l’atenció, ells proposen la dels miners que van quedar atrapats a la mina de San José, a Capiapó (Xile), i això els dóna peu a parlar del treball a la mina, de la dictadura –tant la de Franco com la de Pinochet-, dels Quilapayún, i de Víctor Jara i les seves cançons.
En un món tant competitiu com el nostre, a contrarellotge, on sembla que a l’escola a vegades també només compti la millor nota, la nota de tall i la superficialitat més absoluta, aquesta història ajuda a reconciliar-te amb la vida, amb el món educatiu i amb la persona humana. “Vam donar unes coses que també s’han de donar a les escoles, perquè també s’ha d’ensenyar tot això, a més d’ensenyar a sumar, restar i dividir.’
Ens assegura que les lletres de Víctor Jara encara ara aixeca les bondats del cor humà, però això nosaltres ja ho sabem. Els nens de sisè van voler aprendre les cançons de Jara, fins al punt que les van anar a interpretar a la Casa Amèrica, a Barcelona, davant d’un públic que acabava plorant.
Si algú vol seguir el procés de tota aquesta experiència, pot veure’l en el bloc de Lola Casas, dins l’apunt: ‘Diari de classe. Iberoamèrica.’
La cirereta del pastís, els germans Marín, que amb la seva música de xarango ens van recordar els inicis de Primavera per la Pau.Van venir-nos a escoltar a Cabrera (un dels concerts on més hem xalat) i diuen que tot i no entendre el català van adonar-se que cantàvem cançons de contingut humà i de justícia.
Doncs sí, avui sóc més rica –humanament parlant, és clar.