dissabte, 22 d’octubre de 2011

En record de M. Aurèlia Capmany



 ‘De mica en mica, van arribar els altres. La Maria Aurèlia Capmany, amb aquell aspecte mig solemne mig tronat, i els ulls prodigiosament grossos i expressius, se’m va adreçar tot seguit i em va dir que em volia donar una notícia: em dedica un llibre! Vull dir, amb una dedicatòria impresa! Té per títol Pedra de toc, i es refereix a qüestions literàries i estètiques lligades amb la seva vida d’escriptora. Diu que hi surto, al costat de l’Espriu: “Tu vas ésser el primer que es va interessar per mi!” És cert. Li responc: “Si no vaig errat, vaig ésser jo el qui et va enviar a veure l’Espriu!” Em diu que no volia que el llibre aparegués, dedicat a mi, sense que jo ho sabés abans; m’havia telefonat, sense sort. Li dono les gràcies, molt expressivament, i li dic que fora del llibre de versos d’en Lluís –dedicat “al meu pare”–, serà el primer llibre que algú em dedica, i que em sento molt emocionat. Una mica, és cert. És curiós, però sempre hi ha hagut, entre ella i jo, una mena d’entesa tàcita. En Lluís em diu, de vegades, que a ell li passa el mateix; troba, no sols que és intel·ligent –amb un cap molt treballat–, sinó també que “hi toca”; esbojarrada com és, no perd el bon sentit ni la visió dels homes. I em té, amb l’afecte amical, una confiança: no fa gaire, amb motiu d’haver de redactar jo l’article d’ella a l’Enciclopèdia, em va escriure una carta –sobre com pensa– personalíssima i meravellosa.” 

Del passat quan era present, V (1969-1971)
Maurici Serrahima
Publicacions de l'Abadia de Montserrat