diumenge, 2 de gener de 2011

Dia del Tirant (lo Blanc)



M’assabento pel @llibreter que Joanot Martorell començà a escriure Tirant lo Blanc el 2 de gener de 1460, i ens proposa que celebrem el ‘dia del Tirant’ a la xarxa. Pel seu bloc –molt recomanable, per cert–, veig que ell ja va fer-ho el 2006 i el 2007.

Destaco la iniciativa de posar Tirant lo Blanc a la xarxa: ‘Tirant, en edició de butxaca, té unes 1.000 pàgines, de manera que amb uns quants centenars d'escolars voluntaris que introduïssin 2 o 3 pàgines cada un, aconseguiríem en poc temps tenir en format electrònic Tirant. En l’edició digital constaria en cada capítol el nom dels escolars i dels centres que hi han col·laborat”. No sé quin abast ha tingut ni si hi ha força escoles que s’hi hagin apuntat, però penso que és una bon exemple que aglutina literatura, cultura i noves tecnologies.

La meva petita col·laboració al Dia del Tirant 2011 la faig amb el text on Tirant diu a la Princesa que pel seu amor donaria la vida (ell se daria la mort):

“Però sé-us tant dir, que per totes les parts del món la majestat vostra trobarà cavallers de major estat e dignitat, de llinatge e de riqueses, més gentils d’honor e fama, ab més afabilitat e gràcia, d’armes més valents, e ab més ànimo esforçat de cavalleria (d’aquests tals se’n trobarien més que no tinc cabells al cap), però, senyora, sé-us dir, que si mil anys vostra altesa viu en lo món, no trobareu jamés cavaller, patge ni escuder qui tant desitge glòria, honor e la prosperitat de la celsitud vostra, com jo faç; ni aplicar servei a serveis, honor a honors, e delit a delits; e jo hauré açò de l’altesa vostra, ço és repòs, si repòs en tribulacions pot ésser dit. E ara coneixerà la celsitud vostra quanta era l’amor e la voluntat que jo tenia de servir la majestat vostra. E puix lo meu cor ha tant fallit que és estat causador de tant agreujar la mia mà plena de cruel venjança, ans que lo sol haja passat les columnes d’Hèrcules, jo el partiré en dues parts. L’una trametré a vostra excel•lència perquè d’aquell en prengau complica venjança; l’altra part trametré a la mare que nou mesos lo portà en lo seu ventre, perquè d’aquell prenga la darrera consolació. (...) Aquest serà lo darrer any, mes, dia e hora que l’altesa vostra viu me veurà, e aquestes seran les darreres suplicacions que jamés faré a vostra celsitud. (...)
E venint-li quasi los ulls en aigua e acompanyat de dolorosos sospirs, se llevà dels peus de la Princesa e ixaqué de la cambra faent la vida de sa posada.
Com la Pincesa véu que ab tan gran desconhort se n’era partit, moguda de molta amor e d’extrema dolor, los seus ulls destil.laren vives llàgrimes mesclades ab molts sospirs e sanglots, que nenguna de les sues donzelles no la podien aconhortar, llançant veus doloroses e mostrant ses dobles e tristes dolors”.

PD: Per cert, a Mataró tenim Tirant lo Blau, la revista de la colla castellera Capgrossos de Mataró.