divendres, 24 de desembre de 2010

Poema de Nadal

Quan la mainada de casa era petita, vam encetar la següent tradició: ens deien el vers de Nadal que a l'escola els ensenyaven, però sempre esperaven saber quin era el vers que fèiem a casa afegir a les felicitacions nadallenques, per també aprendre'l i dir-lo. Eren uns versets senzills, amb un llenguatge planer, gens rebuscat, però sentíem aquell poema com a molt propi, perquè era de casa.

Enguany en recupero un escrit ja fa uns anys, per poder felicitar tots els amics 2.0, amb els millors desitjos no només per aquestes festes, sinó per a cada dia de l'any 2011.

                

                                           
Poema de Nadal


Quan seré gran diré al pare:
te'n recordes d'aquell any
que vam fer el pessebre amb canyes,
vesc, mates i galzeran?   

Posem-hi una filadora
perquè teixeixi el vestit
de l'infant que de fred plora
dins de l'estable arraulit,

diuen el pare i la mare
mentre traiem l'embolcall
de les figures desades
dins la capsa de cada any.
La filera de pastors
que ara hi van arribant
precedeixen les ovelles,
les gallines i els cavalls,

i embogits tots d'alegria
els ofereixen, de cor,
el millor que de tots tenen,
la pau i l'estimació.

Sant Josep fa una moixaina
al seu petit infantó
i he vist la verge Maria
com li llençava un petó.

Hi ha un pescador que pesca,
sense riu i sense canya,
i tres reis de l'Orient
que vénen per la muntanya.

I també una pastoreta
que em sembla que s'ha enamorat
d'aquest pastor que du barba
i que té sempre al costat.

I a la nit sempre hi ha música,
ho sentim mentre sopem, 
deuen ser els tres pastors músics
els que volen que cantem!

I abans d'anar a dormir sempre 
els cantem una cançó, 
la del Vint-i-cinc de desembre 
o la del caga tió.

                             Neus Pinart
                         Nadal'98