Em reclame València, gràcies a Joan Fuster...

Després d’assaborir un bocí de turró ‘Sirvent’, de la ciutat d’Alacant –gràcies, Laura, per aquest present, i pel Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, especialment dedicat–, remiro algunes de les fotografies fetes aquests dos dies passats entre Sueca i València.

‘Llegim i Piulem’, la tertúlia literària 2.0 que amb la Judith Vives i la Laura Santacruz portem a Twitter, s’ha presentat aquest cap de setmana a Sueca, i ho hem fet justament a la biblioteca suecana, just al costat de la Casa Museu Joan Fuster.

Sagitari, de Joan Fuster, va ser el tercer llibre que vam proposar en la nostra tertúlia, i ara mateix no puc més que agrair haver-ne fet la tria. M’ha permès desvirtualitzar un munt de gent i, d’altra banda, conèixer-ne de nova; visitar el que havia estat la casa de Joan Fuster, i escoltar les magnífiques i especialitzades paraules d’Isidre Crespo i de Toni Carrasquer; arribar-nos fins a la Muntanyeta dels Sants, just quan la posta de sol pinta els arrossars amb els colors de la tarda..., i també anunciar el llibre de la propera tertúlia 2.0: Conta’m la veritat sobre l’amor, de Santiago Forné.

I a la ciutat de València, trepitjar-hi els carrers, la seu de l’Acció Cultural del País Valencià, l’Editorial 3i4, la Llotja, el Palau del Marquès de Dos Aigües; les menges dels restaurant La francesa del Carme i La Salvaora, tots dos molt recomanables; els frescos del Patriarca i el sant sopar de Ribalta, la Catedral de València, i un passeig nocturn per la Ciutat de les Arts...

Escoltar els versos ‘Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March. D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant, envers la catedral. Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina...’, per boca de la Laura, em posaren la pell de gallina, i m’agradà moltíssim veure la casa on visqué Raimon a València.

Però tot i l’entusiasme d’aquests dos dies, entre l’arròs i els tarongers, m’aclapara veure la lluita que exerceixen per aconseguir viure de manera normal. Això és resistència pura i dura! ‘Internet m’ha normalitzat la vida’, brolla del fons de l’ànima. ‘Em permet seguir la premsa en català, TV3, Catalunya Ràdio...’ M’entristeix sentir: ‘Estic orfe de representants polítics’, amb contundència, anhelant-ho profundament.

I em parlen dels Manel, d’El Petit de Ca l’Eril, dels Amics de les Arts, però també d’Obrint Pas, de Miquel Gil i d'en Pep Gimeno –el Botifarra–… I de les dificultats que tenen per exercir en la seva llengua com a professors, de com l’administració els dóna l’esquena, i de com se’ls impedeix veure cap canal de la Televisió de Catalunya.

El llibre d’Estellés, damunt la tauleta de nit, em farà reviure aquests dos dies. Els mots de la dedicatòria: ‘Que aquesta ciutat t’acompanye i et reclame’, han calat, Laura.

Rellegeixo Josep Pla, quan diu: ‘És un home alt, flac, una mica desairós, miop, amb uns vidres gruixuts, d’una sociabilitat no gaire corrent, més aviat complicada. De vegades d’una gran expressivitat, de vegades molt callat i discret. Sempre extremament cordial i d’una discreció instintiva. Se li fa difícil de posar-se en contra del que ell no comparteix; però, quan se sent saturat, o se’n va o inicia una envestida terrible, d’excel·lent dialèctica i molt fonamentada, terrible, és quan es veuen els fons de les coses i hom sap el terreny que trepitja. La seva ironia no el porta mai a les posicions estrabul·lades; més aviat al pacte, a la comprensió i a l’acord. (...) El curiós és que és un home intel·ligent –cosa molt rara en aquesta professió. És ponderat, tracta de veure-hi clar, de comprendre el fabulós i complicadíssim entrellat de la vida, estableix perfectament la diferència existent entre la teoria i la pràctica, cosa que és molt difícil de trobar en la gent del país.”

Algunes fotografies:

Ceràmica de la granja la Catalina

D'esquerra a dreta: Judith Vives, Neus Pinart i Laura Santacruz,
presentant la tertúlia del 'Llegim i Piulem'
a la Casa Museu Joan Fuster, a Sueca

Magnífica ponència d'Isidre Crespo

Retrat de Joan Fuster

Foto de família de tots els participants

la Ciutat de les Arts de València

Detall del sostre de la Llotja de València