diumenge, 29 d’agost de 2010

‘La mort, en un matí d’abril’, un poema de Màrius Torres

Sé per Víctor Pàmies, que la catosfera –tal com s’ha fet anteriorment amb Salvador Espriu i Jesús Montcada– s’apunta a l’homenatge a Màrius Torres, en els centenari del seu naixement. Les xarxes socials serveixen també per difondre la cultura catalana.


En el llibre Cartes completes (1960 – 1983), llegeixo que el 21 de setembre de 1961 Joan Sales li diu a Mercè Rodoreda: “Estimada amiga (...), poseu , sense vacil·lar, La mort i la primavera. És molt suggestiu. Em fa pensar en un vers de Màrius Torres: 'La mort passava en un matí d’abril, tan alta...'

El 27 d’octubre segueix: ‘La seva carta anterior no tenia res d’estúpida. L’únic que em va semblar desorbitat és que digués que la literatura catalana d’aquests últims vint anys feia plorar de tan mediocre, però crec que és degut a viure vostè tan desconnectada del país. Potser també a la nefasta influència del Destino –que fa tots els possibles per silenciar els llibres catalans interessants (el nom de Màrius Torres ni tan sols hi ha sortit mai, i estem a la 4ª edició!) i en canvi parla contínuament d’unes grans llaunes com si fossin els autèntics representants, genials i tot (l’adjectiu hi ha sortit més d’una vegada), de les nostres lletres. El mal que ha fet aquesta tàctica infernal ja pot pensar-se. (...) Sapiguem conservar la fe i l’esperança! Si no l’ha llegit encara llegeixi Màrius Torres.”

El 29 d’agost de 1962, Joan Sales torna a escriure a Mercè Rodoreda i li diu: “Em sento més i més intrigat amb La mort i la primavera. Crec que hi hauríeu de posar per lema el vers d’en Màrius Torres ‘La mort passava en un matí d’abril, tan alta...’ Per cert, estic preparant la 4ª edició d’en Màrius. Un consol entre tantes tristeses, com el públic ha sabut comprendre’l i estimar-lo. Molt més el públic que els crítics; aquests no n’han parlat mai –amb algunes raríssimes i honrosíssimes excepcions.

Gairebé un any i mig més tard, el 31 de gener de 1964, insisteix: “De tots els títols de la novel·la nova, el que m’agrada més és La mort i la primavera. Ara està a punt d’imprimir-se la 4ª edició dels versos d’en Màrius i us l’enviaré així que n’hi hagi exemplars disponibles, perquè veieu aquell poema de ‘La mort en un matí d’abril’. Em sembla que no coneixeu els versos d’en Màrius. I em sembla que us agradarien.

Nota: ‘La mort, en un matí d’abril’ fou editat en el volum Poesies d’en Màrius Torres que Joan Sales va compondre i imprimir a Coyoacán, el 1947, sota el segell dels Quaderns de l’Exili, i del qual preparava la reedició per a Ariel aquell 1961. Durant tota la guerra i fins a la seva mort el 1942, Màrius Torres feia arribar els seus versos a Joan Sales, com es pot resseguir en el volum Cartes a Màrius Torres (Club Editor, 1976, reeditat el 2007).

1 comentari:

vpamies ha dit...

Sort en vam tenir en aquells anys de persecució de persones com Joan Sales (i molts d'altres) perquè no es perdés l'esperit de lluita i el cabal cultural d'una nació anorreada.

Neus, gràcies per afegir-te a l'homenatge i per impulsar la seva difusió a través del Twitter!